Una reunió de tres hores, la constatació de la naturalesa política del conflicte entre Catalunya i Espanya i, en conseqüència, que la solució només pot ser política; el reconeixement que qualsevol acord que s'adopti a la taula de diàleg es formularà en el marc de la seguretat jurídica i la celebració de reunions mensuals dels negociadors d'ambdós governs amb la presència cada sis mesos dels presidents són els quatre acords assolits en la primera cimera celebrada a la Moncloa entre els executius de Pedro Sánchez i el de Quim Torra.

Amb aquests compromisos públics es pot donar per oberta l'escèptica fase de negociació iniciada, en la qual ara per ara hi ha un acord sobre el calendari i una oberta discrepància sobre els temes a abordar. El Govern va insistir en el dret a l'autodeterminació, l'amnistia i el mediador, mentre el govern espanyol, per boca de la ministra portaveu, María Jesús Montero, reconeixia una obvietat: "Encara estem als antípodes en els punts claus de la resolució del conflicte".

El fet que el president Torra pogués expressar amb nitidesa i sense condicions les demandes catalanes en una taula entre governs dona una visualització institucional al conflicte que és innegable. Alhora, posa un repte sobre com podran continuar les reunions mensuals ja que és obvi que aquesta no és la comissió de transferències, sinó l'encarregada d'abordar el conflicte. En qualsevol cas, aquesta és la gran arma del govern català ja que és evident que el govern espanyol jugarà a confondre l'una amb l'altra. Ni Torra ni Aragonès no han de consentir-ho, ja que, per exemple, el govern basc no ha necessitat constituir una taula de diàleg per assumir una competència tan important com la gestió de la Seguretat Social. Anirà, lògicament, a la comissió de transferències.

Una última qüestió. Sentint la ministra portaveu declarar que la pròxima reunió amb els presidents seria no més tard que dins de sis mesos, és fàcil pensar que Torra vulgui esgotar el marge fins que la convocatòria electoral catalana se celebri, amb resultats o sense, però que els catalans disposin d'aquesta informació a l'hora d'anar a les urnes. Tot això no fa sinó ratificar que si el Tribunal Suprem no ho fa descarrilar amb la inhabilitació del president de la Generalitat, la data de l'1 d'octubre com a jornada electoral és la més probable.