Quan han passat només 24 hores de la inauguració dels Jocs Mediterranis que se celebren a Tarragona és inevitable preguntar-se com és possible que s'hagin organitzat tan malament. Unes grades de l'estadi que amb prou feines arribaven a la meitat de l'ocupació en la jornada d'obertura, una cerimònia d'inauguració pobra i les diverses subseus dels jocs pràcticament buides els primers dies posen en evidència que els Jocs Mediterranis comencen a ser, si no es corregeixen les coses, un llast.
Tot això, sense que ningú hagi explicat la raó d'aquest fiasco i per què no s'ha sabut fer que els ciutadans de les comarques de Tarragona s'hi interessessin. És cert que des de l'organització es va comunicar a institucions i entitats del territori que les entrades estaven exhaurides? És un fet gravíssim, que tan sols s'explica per un excés de zel a l'hora de blindar una inauguració i aconseguir que no tingués una representació real de la pluralitat del país.
El fet que des del Govern de la Generalitat s'hagi denunciat la selecció dels assistents per raons ideològiques i que també es neguessin entrades a les federacions catalanes que diuen que les havien sol·licitat a l'organització són dos exemples que basten per obrir una investigació. Entre altres coses, perquè el president de la Generalitat va ser objecte d'una gran xiulada en la cerimònia inaugural. Una cosa absolutament normal i que qualsevol polític ha d'estar disposat a rebre dels ciutadans que es volen expressar així; tanmateix, seria enormement greu si es tractés d'un fet instigat i no espontani.
Tot això per no entrar en l'absència dels castellers en la jornada inaugural, símbol universal de les comarques tarragonines. Potser hi té a veure alguna cosa la participació de diverses colles castelleres fa una setmana en una jornada especial en què van aixecar castells davant de les presons de Soto del Real, Alcalá Meco i Estremera, on estan empresonats els nou presos polítics catalans, i a les ciutats i pobles de Catalunya en què resideixen presos polítics i exiliats.
Tot per oferir una cerimònia amb aparença de normalitat en un país que viu una situació excepcional. Una gran performance amb massa mentides just en l'eclosió màxima de les fake news. Què ha passat, Ballesteros?