Les detencions de la policia espanyola, sense cap ordre judicial, de càrrecs institucionals i activistes independentistes, així com d'un fotoperiodista, que s'han produït durant tot aquest dimecres a les comarques de Girona, suposen una de les notícies de més gravetat dels últims temps. Per la seva arbitrarietat, la seva injustícia i la desmesura de la intervenció policial són necessàries explicacions urgents per part del Ministeri de l'Interior i del seu titular, Fernando Grande-Marlaska, i una resposta clara i contundent per part del govern català. El que ha succeït aquest dimecres, sense cap justificació possible, depassa tantes línies que qualsevol cosa que no sigui el repudi taxatiu i diàfan acabarà sent una normalització de la repressió.

Poc importa si s'ha volgut espantar el món independentista amb les detencions. O si ha estat un avís per a navegants davant de l'imminent judici als presos polítics catalans per part del Tribunal Suprem i prenent com a excusa l'actuació dels detinguts als talls de les vies de l'AVE amb motiu de l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. No n'haurà espantat cap, certament, davant la fetor que desprenia tota l'operació policial.

Dos alcaldes de la CUP, de Verges i Celrà, detinguts. El primer, Ignasi Sabater, quan sortia del seu domicili al matí, per policies de paisà amb el rostre pràcticament ocult per una gorra i un buff. L'ensurt que va patir va ser important fins que es van identificar. També en abandonar el seu domicili al matí va ser detingut per agents de paisà Dani Cornellà, l'alcalde de Celrà. No podien haver estat citats a comissaria a prestar declaració? Calia un numeret com aquest? Entre la dotzena llarga de detinguts hi havia també un nebot del president Quim Torra, qui sap si per la seva vinculació familiar, i per amplificar la persecució. L'advertència a l'advocat Benet Salellas que no podrà entrar en una comissaria si no parla en castellà va reblar l'esperpèntica jornada.

Tots van sortir en llibertat al cap de poques hores però això a aquestes alçades no és el més important. La detenció del fotoperiodista d'El Nacional Carles Palacio també va ser absolutament anòmala i es va produir quan sortia de dinar. Un grup d'agents se'l van endur en un cotxe camuflat de la policia. Palacio ha explicat que a les fotos que li va mostrar la policia del passat 1 d'octubre com a prova de càrrec apareixia acreditat amb el braçalet de premsa corresponent i treballant. Quina mena de detenció és aquesta? No hem vist acudir la policia, per exemple, a la seu del BBVA a detenir el seu president d'honor, Francisco González, per totes les barbaritats que està revelant l'excomissari Villarejo i que són mètodes absolutament mafiosos amb unes 15.000 enregistraments a governs per desestabilitzar el poder polític, o a empresaris i periodistes. Espanya és això? Infondre por al discrepant, protecció al poderós?

Cantava en 1968 Maria del Mar Bonet una cançó titulada Què volen aquesta gent? composta amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima i com a denúncia de la repressió política franquista. Cinquanta anys després això no hauria d'estar passant i el NO-DO en blanc i negre no hauria de ser l'estampa d'una Espanya que fa servir la repressió per eliminar el dissident. Com si fos tan fàcil silenciar els milions de catalans que volen un referèndum acordat i no renunciaran a la independència.