A partir de les zero hores d'aquest dilluns, la Guàrdia Civil està autoritzada per entrar al Museu de Lleida i traslladar les 44 peces que reclama Sixena i a la qual el jutjat d'Osca ha donat la raó. L'actitud del Ministeri de Cultura afavoreix els interessos de l'Aragó i perjudica els de Catalunya. Això no seria un problema si la Generalitat no estigués intervinguda i el conseller del ram pogués mantenir viu el litigi o simplement forçar un retard en el lliurament de les obres, ja que per entremig hi ha prou demandes judicials per evitar un lliurament precipitat que només acabaria fent malbé les peces museístiques.
El fet que el trasllat de les obres de Sixena impacti directament en la campanya electoral és una bona notícia, ja que col·loca cadascú al seu lloc en el pitjor moment, quan els partits s'estan disputant un grapat de vots que, al final, poden ser decisius en uns comicis que s'estan disputant a mata-degolla. Els partidaris del 155 veuen com l'actuació del ministre Íñigo Méndez Vigo de rentar-se les mans els fa miques tota declaració d'oposició al trasllat de les obres, mentre proclamen una vegada i una altra que aquest article de la Constitució no té res a veure amb Sixena.
La qüestió és que, per més que ho proclamin, saben que és mentida. Quan lliures les claus de la Generalitat a aquells que tenen com a prioritat convertir-la en una autonomia petita, amb les mínimes competències possibles, sense recursos econòmics per realitzar cap activitat política, el resultat final no pot ser cap altre. El 155 ha expulsat el Govern dels seus llocs i ha enviat el president i els consellers a l'exili o a la presó. En quin moment l'alcalde de Lleida va pensar que el ministre Méndez Vigo vetllaria per les obres de Sixena com ho faria un conseller de la Generalitat? Ja ho diu el refrany, posar la guineu a cuidar les gallines no pot ser mai un bon negoci. I fer de comparsa de la supressió de l'autonomia catalana acaba produint destrosses previstes, i també d'imprevistes.