Recordo una conversa amb el president Josep Tarradellas, al Palau de la Generalitat, al cap de poques setmanes d'arribar a Barcelona, després d'un llarg exili que es va prolongar durant 38 anys. Tarradellas havia tornat com a president, en l'únic acte rupturista de la Transició espanyola. "Sap per què la presidència de la Generalitat és tan important?", va dir, en veu alta i amb la distància protocol·lària adequada en aquella època -tardor de 1977-, que obligava al "vostè" entre un president i un periodista. I, còmodament assegut en una butaca en la seva residència de la Casa dels Canonges, ell mateix es va respondre: "Per la seva història. La institució simbolitza exili, presó, un president afusellat pel franquisme, moltes més penúries que èxits. Per això, de nosaltres, s'espera que siguem, sobretot, dignes del càrrec".

En diverses ocasions he pensat en aquella frase en moments com, per exemple, quan el president José Montilla es va posar al capdavant de la manifestació celebrada el 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i que, en molts aspectes, va suposar l'arrencada de tot el debat actual, ja que es va constatar que la voluntat del deep state espanyol era tancar el cicle autonòmic més que obrir una segona Transició. El mateix es podria dir d'alguna situació viscuda pels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont. La dignitat, el pes del càrrec, com a contrast amb la frivolitat política de Pedro Sánchez.

Aquest dilluns de novembre, Quim Torra ha fet del seu judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte inexistent un vibrant al·legat polític en defensa de les llibertats, el dret a l'autodeterminació de Catalunya, el valor del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la seva confiança que ni la repressió, per dura que sigui, podrà canviar la voluntat i el destí del poble català. En síntesi, un molt bon discurs. Setze minuts per al seu últim torn, que va fer servir per donar sentit al seu desacatament a l'ordre de la Junta Electoral Central de treure del balcó del Palau de la Generalitat una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i un llaç groc. I per explicar al tribunal que, si finalment és condemnat, altres el seguiran, com ell ha seguit la petja dels seus antecessors, ja que la voluntat del poble català no la decidiran uns jutges.

És molt possible, quan Torra sigui inhabilitat, la qual cosa dependrà de la pressa que es doni el Suprem, que es convoquin eleccions catalanes, ja que sembla impossible que el Parlament estigui en condicions d'escollir un nou president amb les majories parlamentàries actuals i la divisió de l'independentisme. Ell fa temps que ho sap i només li falta decidir com clou la seva presidència i si pot afegir alguna cosa a les seves últimes paraules d'aquest dilluns: Visca Catalunya lliure!