Es compleixen aquest dilluns quinze anys de l'estrambòtica operació militar per recuperar l'illot de Perejil, que va provocar un sonat incident entre el Marroc i Espanya. Val la pena recordar el que va succeir: sis militars marroquins havien pres uns dies abans Perejil, d'una superfície de 0,15 km2, un penyal deshabitat, utilitzat ocasionalment per contrabandistes i a 200 metres de la costa del Marroc però que Espanya considera que forma part del seu territori. Després de sis dies d'invasió José María Aznar i el seu ministre de Defensa, Federico Trillo, van ordenar a les tropes espanyoles recuperar Perejil, desallotjar els ocupants i hissar-hi la bandera espanyola.

De Perejil mai més no se'n va tornar a parlar, la bandera òbviament va desaparèixer amb el temps... i tal dia farà un any en les relacions entre Espanya i el Marroc, sempre resoltes a través d'una fórmula infal·lible: quan el veí del sud vol portar a la pràctica alguna de les seves exigències provoca una crisi amb Madrid i un arranjament econòmic acaba sent sempre la solució.

Va ser Perejil l'última operació militar espanyola en defensa de la seva sobirania nacional. I n'hi va haver prou amb recuperar un illot oblidat per traçar similituds amb les Malvines argentines o perquè Trillo relatés l'acció militar de la següent manera: "A trenc d'alba i amb temps dur de llevant... amb fort llevant, 35 nusos de vent, van sortir cinc helicòpters...". Sobre tot aquell episodi de desacord hispanomarroquí es va estendre un vel espès. Fins i tot sobre la possibilitat d'un acord diplomàtic que Aznar va descartar i que va tenir el suport de Mariano Rajoy, aleshores vicepresident del Govern espanyol. Potser va ser una de les poques ocasions en què el gallec, sempre acusat de timorat en les seves decisions, va animar Aznar a resoldre el conflicte amb urgència i per la via militar.

Aznar volia un conflicte militar i el va tenir. I la dreta —llavors només era la dreta; avui, no sabem què hauria passat— durant un llarg temps es va dedicar a treure brillantor a un conflicte que sens dubte tenia altres solucions.