Que Espanya té la crisi institucional més gran des de l'inici de la transició és poc discutible. A la crisi territorial provocada per una desmesura política i judicial, principalment, encara que també econòmica i mediàtica, que ha posat en relleu la feblesa de la democràcia espanyola i la seva única aposta per la repressió com a solució de qualsevol conflicte, s'ha unit arran de la insultant sentència de la Manada emesa per tres magistrats de l'Audiència Provincial de Navarra un conflicte sense precedents entre la judicatura espanyola i el govern de Mariano Rajoy.

Quan a un país se li trenquen les costures i implosiona en múltiples crisis, sol entrar en una fase de col·lapse institucional i això és el que li passa a Espanya en l'etapa crepuscular d'un govern incompetent fins a la sacietat. Les paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, assenyalant directament un dels tres jutges que van emetre la sentència de la Manada —el que va demanar l'absolució dels joves bàrbars— i apuntant el Consell General del Poder Judicial per no haver-lo apartat, ja que "té un problema singular" i "tothom" el sap, ha situat l'òrgan rector dels jutges literalment contra les cordes.

El fet que associacions de jutges i fiscals hagin demanat la dimissió és gairebé anecdòtic. La va demanar el Congrés i allà continua i és obvi que fa temps que Catalá hauria de ser fora de l'executiu espanyol. Entre altres coses per la direcció governamental del 155 i l'ús fet de la fiscalia en el referèndum de l'1-O, que un dia coneixerem amb detall, i les pressions a la justícia que encara avui retenen a la presó una part significativa del Govern i han forçat la resta a prendre el camí de l'exili, començant pel president Carles Puigdemont. No és aquest l'únic conflicte entre el govern espanyol i la justícia, ja que encara és viva la defensa del ministre Montoro que no hi havia hagut malversació al referèndum en contra del defensat pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Però no és pel tema de la Manada que el ministre Catalá ha de plegar del càrrec sense perdre un minut més. Les acusacions que ha fet del jutge de Pamplona són molt greus i el CGPJ lluny de demanar prudència als polítics —a Espanya ningú no té patent de cors es repeteix amb freqüència, encara que és obvi que no és així— el que ha de fer és obrir una investigació. I, si coneix ja el resultat, donar compte urgent a l'opinió pública.

Ja sé que el còmode i el fàcil en els mitjans espanyols és parlar de la divisió a l'independentisme i les travesses sobre si hi haurà o no Govern. En complir-se sis mesos de la proclamació de la República catalana, gairebé set de l'1-O (aquest dimarts) i, sobretot, una mica més de quatre de les eleccions del 21-D, cal reconèixer que aquest imprevist acte de demolició de l'arquitectura institucional espanyola ens l'haguéssim perdut amb una gestió diferent dels temps en la formació del Govern.