Pot continuar exercint el càrrec un ministre reprovat àmpliament per tota la Cambra excepte pels seus afins? Poden continuar un fiscal de l'Estat i un fiscal Anticorrupció que han perdut la confiança del Congrés dels Diputats? Pot continuar Rafael Catalá com a titular de Justícia i els fiscals José Manuel Maza i Manuel Moix quan el que s'ha votat favorablement és que han obstaculitzat l'acció de la Justícia en causes obertes per delictes de corrupció? Catalá, Maza i Moix s'enfronten a una situació excepcional en la democràcia espanyola, ja que mai un ministre no havia estat reprovat pel Congrés dels Diputats i tampoc no ho havia estat la cúpula fiscal. La votació va ser més que clara i el càstig exemplar: 207 vots a favor i els dels 134 diputats populars en contra.

Encara que és cert que la votació no és vinculant i ni ells no tenen per què dimitir ni el president del Govern espanyol fer cas a la Cambra i cessar el seu ministre de Justícia, és obvi que la seva posició serà a partir d'ara d'una enorme fragilitat. Amb la reprovació a sobre, Catalá podrà decidir el que vulgui i ja ha avançat que no pensa dimitir al·ludint al fet que té la confiança de Rajoy, la qual cosa és certa, ja que els ministres només necessiten per continuar al càrrec la confiança del president, no del Congrés; però la seva posició política acabarà sent un llast per a tot l'Executiu espanyol. Els nombrosos processos judicials que té el PP per davant, declaracions de ministres "afinant la Fiscalia", decisions controvertides del titular de Justícia en temes relacionats amb la corrupció, enregistraments comprometedors per a alguns fiscals... tot això acaba desposseint el Ministeri de Justícia d'una pàtina, sempre imprescindible, de distància respecte als processos judicials.

Per no parlar del procés politicojudicial que viu Catalunya, amb decisions sorprenents com la querella presentada per la Fiscalia del TSJC seguint instruccions de la Fiscalia General de l'Estat contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs per haver obert la licitació perquè es donin d'alta les empreses interessades en la venda d'urnes a la Generalitat. El Ministeri Fiscal crea dret a mesura que avança el procés i Borràs es converteix a més del primer membre de l'actual Govern amb una querella presentada per la Fiscalia en investigada en la nova modalitat de sospitosa. Això per no parlar de la dificultat política que té explicar a l'opinió pública -almenys a la catalana i a la internacional- la presentació d'una querella per un concurs per comprar urnes. Però la velocitat que ha agafat la resposta judicial a cada moviment del Govern no és casual sinó que respon a una estudiada i mesurada intensitat per part de Moncloa. Buscar la Inhabilitació de tot aquell polític o no que faci un pas en direcció al referèndum. Això sense descartar, com en el cas de Borràs, l'acusació de prevaricació, desobediència i malversació. Una estratègia que, fins ara, no ha anat enlloc, ja que el Govern ni ha rectificat ni s'ha aturat.