Decebedor i preocupant. Difícilment hi ha altres paraules que defineixin millor el discurs del rei Felip VI aquest dimarts 3 d'octubre davant de la situació creada a Catalunya després de la celebració del referèndum de diumenge passat i la brutal actuació repressiva de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en diverses ciutats i pobles de Catalunya, que va deixar una reguera de 900 ciutadans que van necessitar assistència sanitària. Decebedor perquè la Corona ha renunciat a qualsevol paper arbitral per trobar una solució al conflicte, s'ha dirigit en el seu missatge televisiu tan sols a la minoria unionista existent a Catalunya i no ha demostrat la més mínima empatia cap als ciutadans que van patir fa tan sols 48 hores la violència policial. I preocupant perquè va donar llum verda a qualsevol mesura que pugui adoptar a partir d'ara el govern espanyol o el Tribunal Constitucional. Des de la suspensió de l'autonomia fins a la detenció del president de la Generalitat i del Govern. Qualsevol acció que es faci té des d'ara la benedicció de Felip VI. El Rei va firmar a televisió amb llums i taquígrafs un xec en blanc a Mariano Rajoy i no és el primer que lliura... encara que fins ara tots han acabat malament.

Ni una apel·lació al diàleg ni a la negociació. Cap possibilitat que s'accepti un mediador internacional com ha proposat el president Puigdemont i avalava, per exemple, el Financial Times, portant la qüestió com a tema central de la seva portada. Ni el més mínim indici que hagués arribat al palau de la Zarzuela l'eco de les que poden haver estat les mobilitzacions més importants que hi han hagut mai a Catalunya en la denominada aturada de país i que va inundar de ciutadans durant tota la jornada les places més simbòliques de les poblacions més grans i de les més petites. Ningú no ha sabut transmetre al cap de l'Estat que la revolta catalana només s'aturarà en una mesa de negociació i no amb l'ús de la força? A aquesta majoria de la societat catalana, Felip VI no només la va ignorar sinó que la va situar fora de la llei. Als únics catalans que explícitament va enviar un missatge afectuós van ser els que estan en contra del Govern del president Puigdemont i de la majoria parlamentària de Junts pel Sí i de la CUP "que no estan sols, ni ho estaran i tenen el suport i la solidaritat de la resta dels espanyols". Fi de la cita.

És molt probable que l'arenga real precipiti els esdeveniments d'aquí i d'allà. En qualsevol cas, el govern català no canviarà els seus plans en aquests moments i si hi havia alguna possibilitat que així fos, el discurs de Felip VI no fa cap altra cosa que barrar-li el pas. Però caldrà escoltar Puigdemont i Junqueras per certificar-ho. Per als amants de les comparacions, el pas fet per Felip VI no té res a veure amb el del seu pare amb motiu del cop d'estat de 1981. Joan Carles I va rescatar la monarquia franquista aquell 23 de febrer i li va donar una pàtina de legitimitat amb què no comptava. El seu fill ha trencat amarratges amb Catalunya, s'ha situat enfront de les seves institucions, ha menyspreat una part creixent de l'Espanya que volia un acord entorn del referèndum que representen Podemos i les seves confluències i ha precipitat el debat a Espanya sobre Monarquia o República. El Rei, el cap de l'Estat, aquell 1981, representava la gran majoria d'espanyols; avui, tan sols una part d'ells i una minoria dels catalans.

Mariano Rajoy ha cremat el Rei en una jugada desesperada que serà profusament aplaudida a Madrid i que el temps demostrarà que és un salt al buit. Perquè a la partida li queden encara moltes mans per jugar: que s'apliqui el 155, se suspengui Puigdemont i el Govern, o que se'ls detingui abans del cap de setmana. Perquè darrere de Puigdemont hi ha avui molts Puigdemonts i encara que tot rastre dels governants actuals es vulgui fer desaparèixer amb la força de la repressió, l'actual majoria social catalana no només no s'evaporarà sinó que la seva musculatura serà llavors inabastable per a l'Estat espanyol.