Difícilment es pot viatjar a Barcelona i estar-s'hi menys temps, encara que un sigui president del Govern espanyol. Mariano Rajoy va aconseguir ser la notícia d'obertura de tots els informatius de ràdio i televisió catalans i espanyols, de tots els diaris digitals i aquest dimecres ho serà també dels diaris de paper. Tot això amb menys de dues hores d'estada a la capital catalana. I això que a la carpeta només va portar promeses d'inversions, la gran majoria per a Rodalies, que en bona mesura eren un remake de diversos anuncis del president José Luis Rodríguez Zapatero que fa ja més de cinc anys que va abandonar el Palau de la Moncloa. Per cert, ZP està com a la seva segona joventut: l'elogia Susana Díaz i Rajoy desempolsega el seu memoràndum català.

Ara que de l'Operació Diàleg ningú no se'n recorda i gairebé ningú no gosa esmentar-la, entre altres coses, perquè ja ni tan sols la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va al despatx del carrer Mallorca, seu de la Delegació del Govern central des d'on havia de moure els fils per revertir la irritació catalana amb l'Executiu espanyol, Rajoy ha demanat als empresaris que l'ajudin a tornar els catalans a la moderació. I, sobretot, al seny. Aquest seny que sentint Rajoy deambula com si s'hagués perdut i que avui sembla tenir un únic propietari amb tres samarretes diferents: Partit Popular, Ciutadans i PSC. El posseïdor de la quarta samarreta, Unió Democràtica, l'ha lliurat juntament amb les sigles i s'ha dissolt per fallida econòmica. Curiosa apropiació del seny quan s'instrumentalitza pels que processen quatre membres d'un govern, entre els quals el president Artur Mas, per haver posat urnes de cartró en un procés participatiu, i insten que s'obri causa judicial i s'investigui (abans era s'imputi) la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la Mesa de la Cambra catalana.

L'oferta de Rajoy en infraestructures és ara com ara irrellevant. Primer perquè les xifres anunciades només cobreixen el 50% del que el febrer del 2012 la llavors ministra del ram Ana Pastor va reconèixer com a deute amb Catalunya i, segon, perquè els precedents d'anuncis similars no ajuden a mantenir viu un gran optimisme. El cert és que la xarxa de Rodalies no pot esperar gaire més i no hi ha dia en què no es produeixi un incident d'una o una altra índole. He deixat per al final l'acte per si mateix, celebrat al Palau de Congressos. Les absències clamoroses del sector financer –cap representant rellevant– i de l'empresariat català són la millor resposta sobre quin és el grau d'irritació amb l'actual govern espanyol. A la llista distribuïda pels organitzadors costa de trobar-hi representants de l'Ibex o de l'empresa familiar. Tan sols els que no solen faltar a aquest tipus d'actes: els presidents de la Cambra de Comerç, Foment, Pimec o empresaris molt afins al Partit Popular. Aquest detall, molt significatiu, hauria de ser motiu de reflexió a la Moncloa. Molt més que els minuts de ràdio i televisió o les portades dels diaris d'aquest dimecres.