Tales de Milet, considerat un dels set savis de la Grècia antiga, que va ser una eminència de la filosofia, les matemàtiques, la geometria i la física, i també legislador, deia que "la cosa més fàcil del món és parlar malament dels altres". El diputat Gabriel Rufián va creuar aquest dimecres el llindar de coses que no són acceptables en titllar de "rata" un diputat de Junts per Catalunya, Josep Maria Cruset, després que aquest hagués destacat que partits com Esquerra Republicana, Bildu i els Comuns van votar en contra d'una llei impulsada per Junts contra les ocupacions il·legals. "Cadascú que en tregui la seva conclusió", escrivia Cruset en una piulada. Rufián es va regirar amb una altra piulada amb una emoticona d'una rata. Fins aquí els fets.

Sempre he estat més partidari de la crítica mordaç i directa que del parlamentarisme mel·liflu i avorrit, en el qual les coses es diuen, però mai no s'acaben de dir. Des d'aquest punt de vista, el parlamentarisme anglès és gairebé sempre —també ha anat perdent nivell amb els anys— una escola per als que es volen dedicar a la política. No és la primera vegada que Rufián es fica en un embolic semblant. El juny del 2022 va dir "tarat" al president Puigdemont i es va disculpar, pressionat pel president Aragonès; aquell mateix any, arran d'informacions —falses— sobre les relacions entre Puigdemont i Rússia, va deixar una altra frase polèmica: "Eren senyorets que es creien James Bond".

Però dibuixar una rata a l'hora de referir-se a un diputat d'un grup polític amb el qual estàs en confrontació permanent, mentre el teu líder busca establir una relació molt més estreta amb aquest mateix grup, és tirar-se pedres a la pròpia teulada. Si més no, a la d'Esquerra, que, per cert, compleix aquestes hores els seus 94 anys d'existència. Deia el dramaturg britànic Oscar Wilde que "L'home mai no és sincer quan interpreta el seu propi personatge. Dona-li una màscara i et dirà la veritat". En aquests anys, Rufián, diputat d'Esquerra des de l'any 2016 i portaveu al Congrés a partir del 2019, ha construït un personatge, elogiat per uns i criticat per d'altres, i sobretot molt mediàtic... a Madrid. Les seves xarxes socials en són un exponent: més d'un milió de seguidors a la xarxa X, antiga Twitter. La seva imatge política, però, i la seva influència en la política espanyola no ha estat la mateixa d'ençà de les eleccions espanyoles del juliol del 2023, en què la llista que encapçalava va retrocedir de tretze diputats a set, els mateixos que té Junts, que va passar de quatre a set escons. Va ser candidat a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet el maig del 2023 sense aconseguir el seu objectiu i abandonant l'acta de regidor el mes de gener passat.

Si parlessin alguns presidents de l'Ibex sobre el que se'ls ha demanat, Rufián no podria desmentir-los

Aquesta situació d'empat a Madrid i les necessitats de Pedro Sánchez a l'hora de completar majories parlamentàries han donat lloc a un escenari polític substancialment diferent al Congrés dels Diputats. Els vots de Junts sembla que valguin més, malgrat que aritmèticament valguin el mateix, i això és així per diverses raons. D'una banda, la situació de tensió en les negociacions que practica Junts no és la d'ERC. Però també és important que el partit de Carles Puigdemont ha triangulat amb PP i Vox (de vegades també amb l'ajuda del PNB) en alguns temes econòmics, com el rebuig de l'impuestazo a les energètiques, el decret òmnibus, la reforma del subsidi d'atur, la deflactació de l'IRPF per impedir-ne l'aprovació al ple del Congrés o l'admissió a tràmit per modificar la Llei d'Arrendaments Urbans i limitar el lloguer de temporada i habitacions. Aquesta última situació encara ha exacerbat més la guerra entre Esquerra i Junts, que s'assenyalen mútuament. Els primers acusant els segons d'alinear-se amb la dreta i d'assajar acords de futur, i aquests últims exagerant fins a quin punt n'era de fàcil per a Sánchez obtenir els vots d'Esquerra.

Una última reflexió sobre un tema tan candent com col·locar o no col·locar representants d'un partit en empreses públiques o privades de l'Ibex. Aquest és un debat interessant, tot i que estigui plantejat amb el dit acusador de Rufián en assenyalar des del seu escó al Congrés això: "Assenyalo directament la dreta catalana, els que se n'aprofiten. Imagineu la impunitat mediàtica i digital que té aquesta gent per triturar-nos pel fet de negociar el traspàs de Rodalies, mentre fiquen els seus amics al consell d'administració de Renfe". Aquest és un terreny pantanós, ja que Junts, però també Esquerra, estan intentant col·locar el màxim de membres possible. Si parlessin alguns presidents de l'Ibex sobre el que se'ls ha demanat, Rufián no podria desmentir-los. I que consti que sempre he afirmat que ser o no ser als consells d'administració té molt a veure amb l'objectiu final. Es pot ser a Aena per tenir accés a una informació que afecti els aeroports catalans i que altrament no es tindria? Sí. Es pot ser a Aena per votar en contra dels interessos que el partit que t'hi ha col·locat defensa? També. Es pot ser en un consell d'administració per cobrar un sou i mirar cap a una altra banda quan xoquen interessos del teu partit i de l'empresa? Llavors, millor anar-se'n.