El sotsobre, les pors i l'alarma han arribat al palau de La Zarzuela. El discurs nadalenc de Felip VI pronunciat aquesta nit de dimarts condensa bàsicament dues idees: la primera, que "Espanya no està aïllada" i, en conseqüència, la situació que travessa no és comparable a la de països qüestionats per privació de drets fonamentals. La segona, que el rumb de la Unió Europea provoca a la societat espanyola "preocupació i inquietud".
Si el discurs del 2018 girava al voltant de "la convivència" a Catalunya i ressaltava els valors d'"una democràcia assentada" com a justificació a l'anòmala situació de presó dels líders independentistes i de la repressió a Catalunya, aquest 2019, Felip VI trasllada el focus polític del seu discurs a defensar el construït i, per primera vegada, a expressar la seva preocupació pel rumb de la UE. I ho fa just en una setmana en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha clavat una plantofada sense precedents al Tribunal Suprem, ha confirmat com a eurodiputats de ple dret a Puigdemont, Junqueras i Comín i ha donat peu que guanyi força la hipòtesi, si no a Espanya algun dia a Europa, d'anul·lació del judici.
A tot això se suma la llista interminable d'organismes internacionals i d'organitzacions de drets humans que han qüestionat la llarga presó preventiva, el judici o la sentència. Tot això ha provocat en el concert internacional una imatge d'Espanya que s'ha anat degradant als mitjans de comunicació. Només així s'entén que, més enllà de les frases que no canvien any rere any, aquest 2019, Felip VI hagi volgut aixecar ànims moixos i defensar Espanya de les acusacions.
El discurs no conté cap referència explícita a Catalunya més enllà de deixar dit que "és una de les preocupacions que tenim a Espanya". En definitiva, un discurs pobre, i a la defensiva.