El rei Felip VI ha estat aquest dijous reprovat pel Parlament de Catalunya, que també ha votat l'abolició de la monarquia i el compromís amb els valors republicans. En una votació insòlita per l'excepcionalitat de la situació generada per la intervenció regular de la Monarquia en contra de les decisions acordades en els últims temps pel Parlament i el Govern de Catalunya, els grups de Junts per Catalunya, Esquerra de Catalunya i En Comú Podem van reprovar el Rei. Els quatre diputats de la CUP no ho van fer per altres motius relacionats amb la resolució, però els seus vots també han de ser comptats políticament parlant com de rebuig de la monarquia. En contra de la resolució, o sigui, en defensa del Rei, van estar 57 parlamentaris dels 135 que té la Cambra catalana, l'equivalent al 42,2%, la qual cosa suma els diputats de Ciutadans, PSC i PP.

El monarca espanyol es converteix així en el primer rei d'Europa occidental reprovat per una cambra legislativa i ho ha estat, a la pràctica, amb gairebé el 58% dels representants del poble de Catalunya. No és una notícia menor encara que la suma de notícies rellevants que produeix la política catalana pot ajudar a camuflar-la. En qualsevol cas, l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de mesures legals contra el Parlament en defensa del cap de l'Estat ja remarca el sever cop rebut. I la magnitud de l'esvoranc obert, que no pot atribuir, en aquest cas, en exclusiva a les forces independentistes: els diputats d'En Comú Podem no només han estat entre els que han votat a favor de la resolució aprovada sinó que, de fet, l'han proposada ells. Casualment, els mateixos que tot el dia han estat a la televisió al costat de Sánchez protagonitzant el solemne acord entre PSOE i Podemos per provar de tirar endavant els pressupostos generals de l'Estat.

No deixa de ser una ironia que en la setmana que la política espanyola es fregava les mans per la ruptura de la majoria independentista al Parlament de Catalunya dilluns passat, noranta-sis hores després es posi novament de manifest que el conflicte entre Catalunya i Espanya persisteix i que qui rebi un cop tan sever sigui directament el cap de l'Estat. Faran falta molt més que cures pal·liatives per part del govern espanyol per tornar a la realitat. I molt més realisme. Negant la realitat, mantenint la repressió i judicialitzant-ho tot es pot allargar el conflicte però no solucionar-lo. I amb frases tan hilarants com la de la vicepresidenta Carmen Calvo, assegurant que a Escòcia no hi va haver un referèndum acordat, un pot aconseguir un premi a la ignorància. Mai estar capacitat per solucionar un problema.