Com que en això de la política sempre hi ha despistats o franctiradors que van pel seu compte, de vegades convé un exercici de dutxa escocesa per tocar de peus a terra. I, certament, la justícia espanyola s'ha encarregat aquest dimarts, i n'ha tingut prou amb les hores del matí, de demostrar l'enorme capacitat que té a l'hora de fer servir totes les seves armes per demostrar a l'independentisme tot el que hi ha en joc.

La fiscalia va fer públic el seu escrit acusatori contra el president Quim Torra pel tema de la pancarta en defensa dels presos polítics situada al balcó del Palau de la Generalitat que la Junta Electoral Central li va obligar a retirar. El compliment de l'ordre es va demorar diversos dies. Per aquest incident, la fiscalia li demana 30.000 euros de multa i 20 mesos d'inhabilitació per a càrrec públic. Si aquesta fos la sentència i Torra encara fos president, no podria fer altra cosa que plegar del càrrec.

En el matí d'aquest dimarts, la Guàrdia Civil també s'ha personat a la Generalitat i diversos departaments demanant informació sobre el referèndum de l'1-O. I el TSJC ha declarat causa complexa la que se segueix al jutjat número 13 de Barcelona pels preparatius de l'1-O i que en aquests moments té Josep Maria Jové, mà dreta d'Oriol Junqueras a Economia i la seva presumpta agenda Moleskine, així com la cúpula de la CCMA, de TV3 i Catalunya Ràdio, al punt de mira. Sumem-hi la multa del Tribunal Suprem al president Carles Puigdemont i al conseller Toni Comín per presumpta mala fe processal en defensa d'un dels tràmits per accedir a l'acta d'eurodiputat.

La justícia espanyola no es cansa d'obrir causes contra l'independentisme català i de fer cada vegada més gran la repressió mentre les seves cúpules es dessagnen en batalles inútils i cada vegada més estèrils. La resposta no pot ser l'espectacle vergonyós que ens estan oferint des de fa massa temps. És una llàstima que tot el cabal d'il·lusió de tanta i tanta gent s'estigui posant en risc d'una manera perillosíssima i sense tenir en compte que el fracàs, si s'acaba produint, serà sempre col·lectiu.