El president Quim Torra ha nomenat el seu primer Govern i, en aquests moments, està pendent que el govern espanyol autoritzi la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat. I mentre això no succeeixi, el Govern no podrà prendre possessió i no s'aixecarà l'article 155. Aquesta és la situació, després del comunicat emès pel palau de la Moncloa poques hores després que es conegués el nou Govern i en el qual advertia del zel amb què analitzaran la seva viabilitat atesa la circumstància personal d'alguns dels designats. En referència als dos consellers restituïts actualment en presó, Jordi Turull (Presidència) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), i als altres dos que es troben exiliats a Bèlgica, Toni Comín (Salut) i Lluís Puig (Cultura).

La pressió dels últims dies per deixar fora del Consell Executiu els membres del Govern cessats pel govern espanyol el mes d'octubre passat, després de l'aprovació per part del Senat de les dràstiques mesures de l'article 155, i que volien ser restituïts als seus llocs ha estat infructuosa. Torra ha complert el compromís electoral de Junts per Catalunya, encara que dins d'aquesta candidatura el PDeCAT n'era contrari, i Esquerra Republicana també. És obvi que tant Torra com el president Puigdemont, que va ser el primer a verbalitzar el seu compromís, han prioritzat una estratègia política que posa per davant la defensa de les posicions independentistes que més irriten a Madrid a les d'aquells que sostenen que és necessari abaixar alguns decibels en la confrontació per evitar el xoc des del primer moment.

Més enllà del significat polític que suposa la restitució de quatre consellers, i en espera de conèixer la fórmula concreta amb què el govern espanyol ho impedeix i introdueix un nou acte arbitrari, hi ha unes altres tres coses importants del nou executiu català. Primer, la confirmació del pes específic que tindran Elsa Artadi, per part de JuntsxCat, i Pere Aragonès, en nom d'Esquerra. Si la bona relació que han tingut anteriorment, una sota la batuta de Puigdemont i un altre sota la de Junqueras, no s'espatlla, pot ser la garantia del bon funcionament de la maquinària de la Generalitat. També, la irrupció d'Ernest Maragall en l'executiu com a representant d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Maragall, als seus 75 anys, torna al Govern del qual ja va formar part entre 2006 i 2010 sota la presidència de José Montilla. Amb la seva presència en una cartera rellevant, Esquerra intenta també cobrir-se davant d'una possible curta legislatura i tenir-lo a la graella de sortida per si ha d'encapçalar una candidatura.

Finalment, hi ha el tema de l'escassa presència de dones, per al qual no hi ha una justificació possible. Ni tan sols el fet que els quatre consellers restituïts eren homes i només quedaven nou conselleries a cobrir. La xifra de tan sols tres conselleres queda molt lluny de la paritat en el Govern que és de set i set. I aquest és un llast innecessari i enormement incòmode.