Joan Coma, el regidor de Vic acusat d'incitació a la sedició i per a qui el fiscal demana fins a dos anys i mig de presó, ha explicat que en iniciar l'interrogatori Vicente González Mota en nom del Ministeri Fiscal li havia preguntat si per trencar un ou i fer una truita era necessari tenir força. Coma li ha contestat que era una metàfora. Simplement era una metàfora. Encara que era el Dia dels Innocents, res del que l'havia succeït a Joan Coma des de la vigília no era, certament, per agafar-se en broma aquest comentari post-Audiència Nacional. Tampoc un altre que va revelar en una conversa telefònica amb aquest diari tornant des de Madrid: el trajecte des de la comissaria de Tres Cantos, a uns 30 quilòmetres de Madrid i on havia passat la nit, fins a l'Audiència Nacional, ho havia fet emmanillat. I, en aquest cas, els grillons a les dues mans no eren pas una metàfora.

Joan Coma, llicenciat en Psicologia, premi extraordinari per la UAB i actualment estudiant de doctorat en Ciència Política també per la UAB, hauria pogut utilitzar una altra expressió per respondre a la pregunta del fiscal sobre la força, els ous i la truita. Però cap recurs literari no expressa tan bé l'ús figurat del llenguatge com la metàfora. A la pel·lícula italiana El carter de Pablo Neruda protagonitzada per Philippe Noiret en el paper del poeta xilè, Massimo Troisi encarna el paper d'un jove en un poble de pescadors que es mareja a la barca i acaba trobant feina com a carter. A Mario Ruoppolo li agrada la poesia i l'escena en què descobreix gràcies a Neruda el poder de la metàfora i el seu sentit és simplement excepcional.

L'aguda escriptora Empar Moliner s'ha felicitat que en aquell ple municipal de Vic Joan Coma es limités a dir com a aval a la declaració de sobirania del Parlament del 9-N del 2015, impugnada pel Tribunal Constitucional, que per fer una truita era necessari trencar els ous. I ha posat com a exemple què passaria si hagués utilitzat una altra metàfora: desvestir un sant per vestir-ne un altre. I que dóna peu a moltes interpretacions encara que, en realitat, només en té una. A Joan Coma, el jutge Ismael Moreno li ha retirat el passaport després d'una hora de declaració i l'ha comminat a presentar-se al jutjat cada vegada que sigui citat.

El que més crida l'atenció és que aquell director de l'Oficina Antifrau anomenat Daniel de Alfonso, amb plaça ara de magistrat a Santander, i aquell ministre de l'Interior anomenat Jorge Fernández parlessin impunement en un despatx oficial mentre el primer li deia el segon que "els hem destrossat el sistema sanitari" als catalans. I no va semblar mai que De Alfonso estigués fent una metàfora. Però el cert és que cap fiscal no va tenir interès a investigar-ho.