Unes imatges del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, conversant animadament i rient alegrement com aquell qui no vol la cosa amb el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, han provocat durant aquest pont tota mena de comentaris entre els que defensen que és un gest d'educació i els que sostenen que amb actituds com aquesta el que fa l'esquerra és normalitzar el rampant feixisme franquista que s'asseu a les Corts. L'escena, en el marc dels actes de la Constitució a Madrid, no es limita a una simple salutació de cortesia sinó que és exactament la mateixa que hagués pogut tenir lloc entre el líder de Podemos i qualsevol diputat d'una altra formació política.
No fa tants dies, en plena campanya de les eleccions espanyoles, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, li va negar, en finalitzar un debat televisat, explícitament la salutació al mateix dirigent de Vox que compartia aquest divendres com si tal cosa rialles i bromes amb el líder de Podemos. Va dir Esteban: "No donem la mà a franquistes". Un petit gest que em va semblar encomiable ja que el perill de Vox per a la democràcia no és una cosa com per riure.
Iglesias ha donat a través de les xarxes socials alguna explicació per justificar la seva acció, ha dit que no és una falta de coherència sinó condició humana i ha publicat unes altres tres fotos: dues de seves amb Rajoy i amb Junqueras i una altra de Rufián amb un apoderat de Vox. Ja es defensaran Rajoy i Rufián, que són homes lliures, si poden i volen, però el vicepresident Junqueras fa 765 nits que és entre reixes entre les presons d'Estremera i Lledoners.
De quina condició humana està parlant Iglesias quan situa al mateix nivell unes rialles amb Espinosa de los Monteros amb una salutació amb Junqueras a la constitució de les Corts després de les eleccions del mes d'abril passat? Junqueras, injustament empresonat, forçant ostensiblement la llei al Suprem, va gaudir d'unes hores de llibertat per anar al seu escó. Vox era acusació particular en aquell judici. Presoner i carceller no són el mateix, Iglesias.
Quin desastre. Que malament tot.