Només fa falta veure l'entusiasme amb què Esquerra Republicana ha beneït l'acord sobre l'empresa mixta, que es constituirà a partir de desembre de 2025, per fer-se càrrec de la xarxa de Rodalies, per percebre que els socialistes han fet un pas important en l'estabilitat de la legislatura. El govern de Salvador Illa, en minoria parlamentària, ha respost a un dels temes que estaven pendents de la investidura i que el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, havia situat dins del deure del PSC per continuar avançant en altres acords. Tant és així que la consellera d'Economia, Alícia Romero, insisteix que el Govern continua treballant per presentar un projecte de pressupostos, quan en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu del passat 21 de gener, la consellera-portaveu, Sílvia Paneque, havia llançat la tovallola respecte a la presentació dels comptes públics assegurant que, en aquell moment, no hi havia possibilitats de pressupostos per a aquest exercici.

El mateix fet que la secretària general d'Esquerra, Elisenda Alemany, volgués comparèixer a la seu de la conselleria de Territori al costat de la consellera Paneque, hores abans de la reunió entre el Govern de Catalunya i l'espanyol, és l'evidència del resultat positiu de l'acord, tant per al PSC com per a Esquerra. La fórmula utilitzada per a l'acord de Rodalies és la del consorci entre les dues administracions i no la del traspàs a la Generalitat. Així, abans que acabi aquest any es constituirà una empresa mixta, amb participació majoritària de la Generalitat, amb un consell paritari i una presidència nomenada pel Govern de Catalunya, que tindrà vot de qualitat, tal com recollia l'acord tancat entre republicans i socialistes. Amb tot, aquest pacte deixa clar que les decisions estratègiques s'hauran d'adoptar per majoria qualificada o el que és el mateix: que cap de les dues parts no podrà tirar endavant unilateralment cap decisió de les considerades fonamentals i serà obligat tenir un acord.

El govern català tindrà moltes més competències, però no les tindrà totes. El govern espanyol cedeix, però no ho cedeix tot. Es reserva el comodí en forma de majoria qualificada. L'històric dels últims anys en el tema de Rodalies per part dels successius ministres de Transport és desolador, ja que un teòric traspàs de Rodalies ja va entrar en vigor l'1 de gener de 2010 amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i José Montilla en la Generalitat sent ministre José Blanco i conseller Joaquim Nadal. O sigui, més de quinze anys amb el traspàs anant d'un costat a l'altre i les hemeroteques de l'època són, certament, un pou de saviesa que envelleixen més aviat molt malament. No té per què repetir-se ara la mateixa situació, ja que altres són els personatges, altres les necessitats parlamentàries i una altra la situació del servei, autènticament explosiva des del punt de vista de la percepció dels ciutadans, el millor termòmetre per adoptar decisions polítiques.

El govern català tindrà moltes més competències sobre Rodalies, però no les tindrà totes

Amb el consorci entre els dos governs per fer-se càrrec de Rodalies encarrilat, els socialistes han d'abordar la veritable prova de foc, que no és cap altra que el finançament singular de Catalunya. Una batalla complexa a Catalunya i també a Espanya. A Catalunya, amb Junts per Catalunya considerant insuficient qualsevol acord que no s'assembli al concert econòmic. I a Espanya, amb el Partit Popular en contra i la gran majoria d'autonomies, començant per la de Madrid, gestionades igualment pels populars. Per entremig, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que porta des de fa unes setmanes el barret de secretària general del PSOE d'Andalusia i que es postula com a candidata davant el president Juanma Moreno. Algú creu que Montero portarà el desgast polític que li suposa i se situarà al costat de les reivindicacions del PSC i Esquerra sent candidata a la Junta d'Andalusia?

Aquest dilluns, l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) s'ha pronunciat en contra de la cessió de més competències tributàries per a Catalunya. No és la primera vegada que passa, però és un exemple de les resistències de l'Estat a qualsevol canvi profund en l'statu quo. Al final, ells mai no perden. I menys encara ho posen fàcil.