Després d'una setmana de desacords públics entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana que es van oficialitzar amb la suspensió del ple d'investidura de Carles Puigdemont dimarts passat, tot apunta que aquest diumenge, després de prop de set hores de reunió a Brussel·les, s'han establert les bases per a un retrobament de les dues formacions independentistes. Si en les hores vinents no es torça res, no és descartable pensar que el ple del Parlament pot ser convocat novament a partir de dimarts. Aquesta és almenys la voluntat dels negociadors, encara que els precedents de la setmana pasada, amb una erosió pública de les dues formacions, obliga a extremar la cautela en aquesta aparent recta final.

Mentre l'independentisme té ganes que es tanqui l'acord, les dues formacions escarmentades pels últims esdeveniments miren de treure's de sobre la pressió de la negociació. Poques declaracions públiques, comunicats dels dos partits farcits de vaguetats i un Instagram de Puigdemont amb un poema de Martí i Pol és l'únic que ha sortit a la superfície. Les dues reunions de les pròximes hores de la permanent d'Esquerra i del grup parlamentari de JuntsXCAT a la capital belga marcaran el perímetre de l'acord i la voluntat real o no de tancar-lo. Tot el que sigui allargar-ho gaire més comença a ser tremendament incòmode a les files de l'independentisme, com han expressat en les últimes hores tant l'ANC com Òmnium, dues entitats clau a l'hora de recosir les diferències entre les dues formacions, malgrat que tinguin a la presó els seus líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el primer, allunyat de l'entitat després d'haver-se incorporat a la candidatura de Puigdemont com a número dos, però amb una notable influència en l'organització.

El fet que la cimera independentista a Brussel·les hagi coincidit amb els 100 dies d'aplicació de l'article 155 de la Constitució hauria de servir per fer més evident com l'Estat ha ocupat sense cap complex les institucions autonòmiques fins a desnaturalitzar el paper de la Generalitat. En aquests 100 dies s'ha fet evident que darrere de l'acte formal del Senat d'aprovar l'article 155 hi havia una intenció deliberada de l'Estat d'anar molt més enllà en la liquidació de l'autonomia. També sabem que, encara que el Parlament no hagués proclamat la República, substancialment la repressió que després s'ha anat aplicant no hauria estat gaire diferent. Hi ha gent que no ho vol veure així i que defensa fins i tot el contrari, que hi hauria hagut un 155 tou. Això vol dir simple i planerament desconèixer com aborda Madrid un conflicte territorial com l'actual.

D'aquí ve la importància enorme de la unitat de l'independentisme davant d'un temps que no serà curt ni fàcil. Però serà literalment impossible si l'aborda dividit.