La decisió dels socis de l'ANC, rebutjant la proposta de la direcció de reclamar el vot nul o l'abstenció en les pròximes eleccions generals, suposa una seriosa esmena a la seva presidenta, Dolors Feliu. Encara que l'abstenció en la consulta interna ha estat exageradament alta, lleugerament superior al 90%, ningú no pot atribuir-se-la com a pròpia i l'única dada certa és que dels 3.773 membres de l'entitat que van exercir el seu dret, dels prop de 40.000 que la composen, gairebé un 60% han rebutjat la proposta de l'equip de la presidenta i, en conseqüència, l'han desautoritzat en una qüestió fonamental, ja que havia fet campanya activa abans de la votació i és troncal en l'actual estratègia de la ANC.

En bona lògica i tractant-se d'un assumpte tan important, atès que la seva estratègia era tot un envit als partits independentistes —Esquerra, Junts i la CUP— el més lògic seria que se sotmetés a una moció de confiança entre els associats. Si la participació hagués estat més alta hauria de presentar directament la dimissió, però l'escassa assistència a les urnes la dispensa, ara per ara, d'aquesta mesura. En qualsevol cas, a la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana li toca ara plegar veles i fer un reset respecte a la seva estratègia, si vol continuar ocupant un espai ressenyable dins del món independentista.

La setmana passada ja es va produir un incident intern gens menor quan una organització territorialment tan important com la de Girona es va desmarcar de la direcció i va criticar que s'estigués demanant a l'independentisme que es quedés a casa o votés nul en les eleccions del proper 23 de juliol. I que, a més, es fes sense tenir en compte que cadascun dels tres partits havia seguit estratègies diferents a Madrid. I que amb una decisió tan dràstica se'ls posés a tots al mateix sac en un moviment, segons l'ANC de Girona, en el qual els únics beneficiats de l'abstenció serien els partits espanyolistes.

No és aquest l'únic punt de fricció en el qual es mou la direcció de l'ANC. L'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que aquest any ha estat exclosa per l'ANC de l'organització de la manifestació de la Diada, ha lamentat que, per primera vegada des de 2012, no s'hagi comptat amb ella i ha reclamat unitat, diàleg i consens. Tres paraules que són, totes elles, molt lluny de la situació que travessa l'ampli espai independentista que no ha sabut gestionar l'èxit de les passades eleccions catalanes de 2021 en què per primera vegada va superar el 50% dels vots i també el 50% dels escons del Parlament. Després d'aquell resultat, tot ha anat d'ensopegada en ensopegada, trencant-se primer la unitat a la Cambra catalana en desmarcar-se la CUP i, més tard, trencant-se el Govern entre Esquerra i Junts en abandonar aquests últims l'Executiu de la Generalitat.

L'ANC ha intentat transitar del món associatiu al de la política, comportant-se com un partit més. Confrontant-se als partits més que buscant aliances amb ells, la qual cosa havia estat, al principi, el motiu de la seva fundació: impulsar-los més que substituir-los. Potser per això la seva convivència amb l'AMI o amb Òmnium no és tan senzilla com abans i s'ha imposat més la tècnica de l'exclusió que la de les aliances.