Les explosives declaracions del ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, parlant obertament dels riscos d'una guerra nuclear i assenyalant que el perill que pugui arribar a passar és enorme, han donat aquest dijous un nou gir a la guerra a Ucraïna i la invasió de les tropes russes. Quan estem a tan sols uns quants mesos que es compleixi un any de l'inici del conflicte bèl·lic, s'enfosqueix l'opció d'un desenllaç ràpid, i l'hivern, el temut hivern, comença ja a despuntar en molts països europeus. "Un conflicte amb armes convencionals entre potències nuclears podria degenerar en una guerra nuclear", ha reblat Lavrov. Tot això passa en un moment de replegament de les tropes russes, que, aparentment, perden mes a mes posicions a Ucraïna després d'una arrencada del conflicte militar en què van pensar que tot aniria bé.

És obvi que el moment actual del conflicte bèl·lic no és ni de bon tros el que s'imaginava Vladímir Putin quan va envair Ucraïna el mes de febrer passat. L'exèrcit ucraïnès i la població civil han fet minvar de manera important els efectes de la invasió i el suport militar que li han ofert diferents països occidentals ha donat pas a una situació que molts analistes no preveien. Els Estats Units, la Gran Bretanya o França han dotat Kíiv de material militar suficient que no només ha servit per defensar les posicions sinó per contraatacar, confirmant-se així una opinió molt generalitzada que l'obsolet tot i que nombrós material rus ha estat tan efectista com ineficaç.

Si a tot això s'afegeix el cost polític i social que està pagant Putin d'una guerra que la població russa no entén i, a més, hi està majoritàriament en contra, de manera molt exagerada entre les capes més joves, que acaben sent el gruix dels mobilitzats per anar al front, és natural que l'administració russa estigui nerviosa i provi d'endurir el to dialèctic. Des del principi s'ha dit que Putin no podia perdre aquesta guerra, ja que el malestar social existent i el poder de l'exèrcit davant d'una humiliació podria ser un perillós còctel per a la seva continuïtat al Kremlin. A mesura que la guerra s'allarga, i certament deu mesos era un període impensable al principi del conflicte, tots els indicadors, els econòmics també, no fan sinó enviar senyals vermells a la comunitat internacional. Una derrota és una cosa que Putin no es pot permetre.

En aquest context, tampoc no hi ha, almenys que es conegui, cap iniciativa diplomàtica que permeti fer esperar una solució en aquest sentit. Els Estats Units, potser el veritable guanyador del moment actual, no semblen tenir pressa per posar fi al conflicte, i els països europeus, sens dubte els més perjudicats, no disposen d'una agenda pròpia i tampoc d'una veu única. Les reunions del G-7 i del G-20, les cimeres de l'OTAN, les reunions dels caps d'Estat i de govern de la Unió Europea, el govern de la Comissió Europea no han avançat en la direcció d'obrir una esperança al final de la guerra. Amb el conflicte enquistat i sense solució diplomàtica, queda esperar i no respondre a les amenaces. Com ja es va veure al projectil que va caure a Polònia a mitjan novembre passat, que primer es va atribuir a Rússia i després Ucraïna va reconèixer que havia estat un error de les seves tropes, qualsevol petit episodi pot provocar una situació descontrolada. Per unes hores, Polònia es va plantejar la sol·licitud de l'ajuda de l'OTAN i invocar l'article 4 del tractat.

Per sort, no va anar a més. Però si continua així, el que suggereix el to bel·licista de Lavrov pot acabar sent un perill molt greu a Occident.