Amb total impunitat s'estan publicant als mitjans de comunicació informacions acompanyades de fotografies en les quals apareixen dirigents que formen part del bloc sobiranista i que pretenen revelar una notícia que no es coneix o bé posar-los en un compromís. Òbviament, no hi hauria res a dir si es tractés d'una informació obtinguda per mitjans convencionals. És a dir, fruit d'una feina de periodisme d'investigació. El problema sorgeix quan el mecanisme no és l'habitual i es plantegen dubtes raonables sobre la implicació de serveis de seguretat espanyols o estrangers en l'obtenció de la informació i el que es busca, per mètodes de vegades de dubtosa legalitat, és vulnerar la privacitat. Aquesta informació està neta per a la seva publicació i ha de tenir un tractament de periodisme d'investigació?

El contenciós entre l'Estat espanyol i Catalunya ha desplaçat substancialment alguns dels criteris deontològics coneguts fins ara i, per dir-lo suaument, sota el paraigua de la lluita contra l'independentisme caben coses que fa molt poc temps haurien estat àmpliament denunciades. Ja no es tracta, com fa un temps, d'informacions que avançaven operacions policials i detencions abans que arribés la policia als domicilis o els ajuntaments.

D'aquests exemples, l'hemeroteca, la fonoteca o la videoteca estan atapeïdes. Ara, es publiquen fotos de polítics d'un grau de popularitat més aviat baix als avions viatjant discretament a Brussel·les, o es té accés a llistes de passatgers que no haurien de ser públiques com si es tractés d'hipotètics delinqüents. O es disposa d'imatges de la sortida de l'ambaixada de l'Equador a Londres de l'editor Oriol Soler després d'entrevistar-se discretament amb Julian Assange. Que ràpidament el ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, Alfonso Dastis, vinculi aquesta trobada amb una desestabilització des de Rússia de la democràcia a Catalunya després d'haver estat publicada per El País sona a riure però la qüestió és massa seriosa per prendre-s'ho a broma. És aquest el nivell de rigor exigible als polítics actuals?

Dos exemples més: la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, exiliada a Brussel·les, ha donat alguns detalls recentment sobre la seva seguretat en les últimes setmanes a Barcelona, abans d'abandonar Catalunya, i ha denunciat que l'estaven seguint d'una manera molt regular i que casualment uns documents que va lliurar per a la seva custòdia a un amic van ser robats després d'un assalt al seu despatx professional. O bé, un grup de periodistes va anar a una reunió amb l'entorn de Puigdemont i Junqueras i hi va arribar abans una persona avisada que alguns dels reunits. Una foto d'un d'ells entrant va servir per fabricar tota una informació. Periodisme.