La notícia que el cantant Joaquín Sabina havia utilitzat una estructura mercantil per facturar diversos milions d'euros i defraudar així al Fisc el que eren simplement i planerament rendes del treball ve a sumar-se a la de nombrosos actors o actrius que abans havien aparegut als anomenats papers de Panamà i també a aquells que, en altres moments, simplement han estat enxampats per inspectors d'Hisenda utilitzant infinitat de societats pantalla amb l'objectiu fonamental d'esquivar les seves obligacions fiscals.
En el cas de Sabina, a diferència d'altres, tanmateix, la notícia que s'ha conegut aquestes últimes hores i ha estat difosa àmpliament supera la que seria la d'un simple defraudador per un motiu, que no és menor: el paper politicosocial que el cantant ha intentat jugar des de l'esquerra apareixent públicament com a avalador de candidats. Ha quedat per a la història la seva presència en el que es va conèixer mediàticament com el clan de la ceja que, el 2008, va fer campanya per Zapatero quan es va presentar a la reelecció com a president del govern espanyol.
Allà hi havia Sabina però també Pedro Almodóvar, que fa uns mesos va aparèixer juntament amb el seu germà Agustín als papers de Panamà, i Miguel Bosé, que directament resideix a Panamà. Sabina, Almodóvar i Bosé van ser els propulsors d'aquell gest del dit sobre la seva cella per dir Zapatero en el llenguatge de sords. Era coherent amb el seu exili a Londres mentre era perseguit pel franquisme i allotjava a la capital anglesa membres d'ETA. Però de tot allò en fa gairebé mig segle. Ara, com diu Sabina en una de les seves cançons més famoses, Qui m'ha robat el mes d'abril?, la pregunta que s'hauria de fer bé podria ser, no cantant com fa sobre l'amor sinó sobre la seva acció: com va poder passar-me a mi?