En menys de 24 hores, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, s'han llançat obertament contra TV3 situant en el focus dels trofeus que encara no ha conquerit l'Executiu popular els mitjans públics catalans. Rajoy ha reconegut que ja li hagués agradat que l'article 155 hagués servit per fer-ho, però l'oposició del PSOE ho va impedir. Cospedal ha estat més contundent assenyalant directament que TV3 "havia deixat de ser un mitjà de comunicació social" per passar a ser "un mitjà de propaganda política i de manipulació". Un model de televisió que qualifica d'"autèntica vergonya".

Més enllà de l'opinió que cada un pugui tenir sobre TV3 i dels errors puntuals que s'hagin pogut produir, les dades, que són públiques, respecte a la pluralitat existent a la cadena desmenteixen aquestes afirmacions tan categòriques i tan esbiaixades. Cap altra televisió pública, i molt menys Televisió Espanyola (TVE), pot exhibir estàndards de presència de l'oposició millors que la cadena catalana. Llavors per què es produeix aquest debat? Ben senzill. Com en el cas de les acusacions de rebel·lió o de sedició al referèndum de l'1 d'octubre o amb motiu de la declaració d'independència es tracta de guanyar la posició en el relat davant de l'opinió pública. És obvi que ni Rajoy ni Cospedal no veuen TV3 però parlen de la cadena amb una contundència que, de la manera que s'expressen, un podria arribar a pensar que és la seva principal cadena de televisió.

Ja fa temps que en el marc d'una decidida voluntat de rebaixar la identitat catalana, el pes de la seva llengua pròpia i el poder paupèrrim que posseeix Catalunya es va decidir tenallar fins on fos possible la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que engloba TV3 i Catalunya Ràdio. Per a això es van adoptar dues decisions: l'asfíxia financera i la manipulació de la feina que realitzen els seus professionals. Ambdues alhora i de manera coordinada. El cert és que l'ofec econòmic a través del ministre Cristóbal Montoro no és cap broma i la programació s'està veient seriosament alterada -amb un risc clar de baixada del share de la cadena- i el discurs permanent contra TV3 ha calat en molts sectors de l'opinió pública espanyola. El mateix es va fer amb els Mossos, mitjançant la campanya infame de descrèdit que es va iniciar després de l'èxit de la policia catalana en la desarticulació del comando terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el mes d'agost passat.

Al final, desmantellar progressivament les que podrien ser considerades estructures d'estat és l'objectiu final. La televisió i la policia són dues d'elles. I tant una com una altra no tenen ni de bon tros una valoració baixa entre els catalans. Vet aquí on fa més mal la qüestió. Per això cal inventar-se una novel·la, sabent sobretot que els propagandistes estan ja preparats i que la veritat serà la primera cosa que quedarà a banda.