La retirada de samarretes grogues amb lemes independentistes, globus i xiulets grocs, pancartes amb lemes com "Llibertat presos polítics" i banderes estelades per part de la policia als aficionats blaugrana desplaçats a Madrid per assistir a la final de la Copa del Rei, al Wanda Metropolitano, és una barreja de final de règim i de ridícul. Quaranta-un anys després de les primeres eleccions democràtiques de 1977 i després d'una llarga dictadura, la imatge de la policia retirant samarretes grogues als aficionats blaugrana com si fossin bengales o qualsevol objecte de material inflamable, o alguna cosa pitjor, són la cara negra d'un estat que avui expressa grotescament el seu sentit de la llibertat d'expressió.
Que tot això hagi passat la setmana que l'Estat ha implosionat per una guerra sense quarter entre un jutge, la Guàrdia Civil i un ministre, és una agra metàfora de l'Espanya d'avui: despullada davant d'Europa per haver-se inventat unes acusacions tan greus com són els delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra una quinzena de persones, totes elles membres del Govern destituït pel 155, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els dos Jordis, Sànchez i Cuixart. Sembla que Espanya no espera res de bo d'unes euroordres cursades a diferents països que veuen com un dels suposats delictes el nega fins i tot el ministre Montoro.
A hores d'ara gairebé ningú no dubta que el jutge Llarena, obsedit en uns delictes inexistents, ha posat l'Estat en un problema amb una instrucció atapeïda d'errors. El comunicador Xavier Sardà, radicalment contrari a les tesis independentistes, aquest dissabte ha escrit un article en què demana al magistrat de TS "que ho deixi córrer", ja que "l'Estat està perdent la partida".
Això sí, les papereres, atapeïdes de samarretes grogues com a epitafi dels polítics que necessiten demostrar què és l'autoritat.
Que trist!