Diuen orgullosos els que practiquen el rugbi que, per dur que sembli, és un esport noble i d'evasió. Els que no l'acostumem a seguir i no l'entenem, només visualitzem com un grup de fornits atletes es llancen a sobre del que porta aquella pilota ovalada. Però la finalitat del joc no és la de bloquejar l'oponent, sinó la d'escapar-te d'ell per arribar a la zona de marca. Inevitablement, el contrari farà tot el possible perquè això no arribi a succeir utilitzant el placatge.

Doncs bé, ara que comença la legislatura a Espanya estem assistint per part de Pedro Sánchez a una acció clara de bloqueig de l'independentisme, també anomenada pels no esportistes "ninguneo". La composició de les meses del Congrés i del Senat porta aquest segell: acord de PSOE i Podemos, pas endavant i menysteniment de tots els altres fins a assegurar-se la majoria de la Mesa de la Cambra. Com que Sánchez sap que PP i Cs no pactaran res amb independentistes i nacionalistes, per a què ha d'asseure's ell a negociar?

És aviat per saber com vol abordar el PSOE la legislatura espanyola, però hi ha indicis que serà molt diferent dels mesos en què Sánchez va ser a la Moncloa després de la moció de censura i que més aviat pot acabar assemblant-se a les segones legislatures d'Aznar i Zapatero, quan ambdós van renunciar a qualsevol acord substantiu. L'independentisme ha d'estar preparat per a aquest moment ja que els quinze diputats d'ERC i els set de JxCat són, separats o junts, una ròtula de 22 escons gens menyspreable. La inèrcia del PSOE serà decantar-se cap a Podemos o Ciutadans i només en condicions excepcionals acudir a ERC. Què és qui, pel nombre de parlamentaris, és aritmèticament més important.

Sánchez això ho sap fer a la perfecció i els moviments de Meritxell Batet i Manuel Cruz, dues peces del PSC a les presidències del Congrés i del Senat, acabaran formant part d'un hàbil moviment de bloqueig de les autoritats catalanes per disposar d'una visualització diferent del camp de joc, amb la incorporació permanent i en lloc preferent de dues autoritats espanyoles que són catalanes. Els presidents de les dues cambres legislatives espanyoles van per davant del president de la Generalitat. Això sempre ha estat així, però a diferència del que succeirà a partir d'ara, mai no hi eren. Ara serà diferent i Batet i Cruz aniran per davant de Torra. Riurem.