La voràgine de notícies i la situació política que travessa Catalunya fa que de vegades hi hagi informacions que s'emporta l'intens flux informatiu i que val la pena recuperar uns dies després. Va succeir el passat dimarts a la tarda al Congrés dels Diputats amb motiu de la proposició no de llei per treure el dictador Franco del Valle de los Caídos i la ponent del Partit Popular era Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del partit a Catalunya fins fa molt pocs mesos. Per ella hem sabut (glups!) que el pacte constitucional tenia un annex -no escrit, és clar- mai no explicat, i que no era les rebaixes que van venir després del cop d'Estat de 1981, en el qual es va laminar bona part del poder autonòmic i es va delimitar el nivell d'autogovern de Catalunya. Doncs bé, moure el dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos és trencar el pacte constitucional.

Caram! La política fa girs insospitats. Fins i tot, amb molta benevolència, es pot arribar a entendre que sectors del PP facin seu que la tomba del dictador Franco és un bé a preservar al Valle de los Caídos. Costa, però, en fi. Potser el PP necessita contorsions així per retenir l'important flux d'electors de la dreta extrema que reté com una mena de vot captiu i barrant el pas a l'aparició d'un partit d'extrema dreta. Però incloure-ho al pacte constitucional no se'ns va preguntar als ciutadans. No deixa de ser curiós com surten a col·lació d'una o una altra manera els draps bruts i s'acoten els extrems: a Franco no se'l pot tocar al Valle de los Caídos i la unitat d'Espanya impedeix no només votar els catalans sinó fins i tot demanar permís al govern d'Espanya per fer un referèndum. Això últim ho acaba de decretar el Tribunal Constitucional.

També sorprèn la vehemència amb què aquest tema ha estat abordat al Congrés dels Diputats. Rellegir a partir de la pàgina 24 del número 50 del Diari de Sessions del Congrés dels Diputats és gairebé un llibre d'història individual de cadascun dels ponents. Com el furibund atac de la citada Sánchez-Camacho, filla d'un comandant de la Guàrdia Civil, quan va revelar des de la tribuna i dirigint-se al portaveu del PNB que tots els allà presents tenien una memòria. I que la seva era que "el meu oncle el va afusellar un escamot d'execució; tots tenim història". No estic segur que passejar els morts sigui la millor manera d'orientar el futur. Però, en fi.