Pedro Sánchez ha començat a emetre missatges a l'independentisme català. Encara no són coherents ni van en línia recta, però vol demostrar-los que es mou i que amb els pressupostos aprovats es mourà més. El cert, tanmateix, és que, ara per ara, dona voltes sobre si mateix i parla més que no fa. De fet, per ser honestos, només parla.
Dissabte va enviar la seva delegada del govern, la lleidatana Teresa Cunillera, a picar pedra amb l'indult. Cunillera, donant per segura la condemna, es va mostrar partidària de l'indult si els presos ho sol·licitaven. És veritat que de seguida se'n va desdir, és veritat que des de la justícia més estricta és una broma i és veritat que, arribat el cas, assumir l'indult seria un reconeixement de culpa. Però el PP i Cs van reaccionar ofegant la proposta Sánchez. I el president va aconseguir el seu objectiu: ja ho veieu, soc l'únic que us puc ajudar, va insinuar amb el seu silenci. Aquest diumenge la vicepresidenta ha fet un pas més en advocar per la llibertat provisional dels presos polítics si el judici es va posposant. Aquest tema té molta més força si no es fixa amb celeritat la data del judici.
Fa uns mesos, tothom donava per segur que el judici seria durant els dos últims mesos de l'any i la sentència abans de les municipals. És possible que el Tribunal Suprem continuï pensant-ho, però no s'acaba de decidir. Mentrestant, han sorgit altres hipòtesis. Que se celebri en el primer trimestre de l'any vinent i la sentència després de les municipals i fins i tot que els recursos, la feina dels advocats i el calendari electoral passin el judici per a després de les municipals. És en aquesta última possibilitat que s'incardina la proposta Calvo: si falta tant per al judici, la llibertat provisional és una hipòtesi.
Però tot això són, ara com ara, globus sonda de Pedro Sánchez. Potser millor que el govern deixi d'actuar com un tertulià i mogui l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia General. Això està al seu abast i depèn només de la seva voluntat.