La política sempre té un fort component d'acció-reacció. Els polítics expressen una resposta immediata però la decisió que hi ha portat s'ha anat madurant durant diverses jornades. I ara, en ple debat sobre unes paraules del president Torra, la independència d'Eslovènia i els morts que es van produir, caldria fer com amb la famosa moviola de l'època. Anar cap enrere per trobar la jugada clau, la desencadenant de tota la situació. I aquesta no és cap altra que les eleccions a Andalusia i l'ensorrament del PSOE en una comunitat clau per a la seva supervivència política i que li acabarà costant en unes setmanes la presidència a Susana Díaz. Pedro Sánchez decideix fer aquell mateix diumenge un cop de volant a la seva política i en els actes de la Constitució de dijous i a la posterior recepció amb els Reis el tema era Catalunya, els Mossos i la violència al carrer.

Torra encara no havia parlat d'Eslovènia, ho faria dues vegades en dates posteriors i en les dues ocasions la interpretació que es va fer tenia a veure més amb la persistència d'insistir en un referèndum que, òbviament, amb les morts que es van produir. Això no treu que les paraules del president van ser poc matisades i, en conseqüència, imprecises i per això desafortunades. Algú l'hauria d'haver advertit la primera vegada que ho va dir perquè les precisés d'acord amb el sentit que els volia donar abans de repetir-les de nou a Brussel·les. No ho va fer i el govern espanyol, a l'aguait, les va colar amb calçador diumenge i la resta ja va ser molt fàcil: unes trucades ben escollides i la metxa s'havia encès.

Aquest dilluns havien aconseguit la tempesta política i mediàtica perfecta: que si intervenció dels Mossos per la seva inacció a les accions dels CDR dissabte i diumenge en els peatges de les autopistes catalanes (govern, PSOE i PP), un nou 155 (PSOE i Ciutadans) i una querella contra Quim Torra (Vox). Valdrà la pena dedicar una reflexió als que entusiàsticament van creure que un govern socialista a la Moncloa seria diferent, però això mereix un altre article en un altre moment. L'executiu de Sánchez ha posat amb tant entusiasme fil a l'agulla que fins i tot té el suport de Susana Díaz per a un altre 155. En una acció inusual per la seva contundència, fins a tres membres del govern espanyol, la vicepresidenta Carmen Calvo i els ministres de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Foment, José Luis Ábalos, s'han adreçat al vicepresident català i consellers respectius advertint-los de les greus conseqüències de l'actuació dels Mossos en les àrees d'autopistes bloquejades pels CDR.

La carta de Marlaska no es queda aquí i parla clarament que al ministre de l'Interior li correspon la seguretat a tot el territori espanyol i que si es torna a repetir donarà ordres a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola perquè actuïn. Prendre el control dels Mossos queda tan sols a un pas. I amb el Consell de Ministres que es vol celebrar a Barcelona el dia 21 i quan ja hi ha convocades diverses manifestacions de protesta i es preveuen importants mobilitzacions potser, fins i tot, una mica més a prop. El govern espanyol que no ha mogut un dit pels presos polítics ―quatre d'ells en vaga de fam― ha decidit jugar fort contra l'independentisme català.

Podem continuar parlant de les paraules de Torra; però que els arbres no ens impedeixin de veure el bosc.