A mesura que passen les hores, les opcions que la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy acabi tirant endavant semblen anar evaporant-se a una velocitat de vertigen. El líder socialista té ja massa fugues de vots per tenir una mínima chance d'arribar a la Moncloa si no remou a fons el tauler en què té marcats els vots a favor, els vots en contra i les abstencions. Per si no fos prou, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha precipitat la presentació i votació de la moció de censura, que es produirà en un temps rècord aquest mateix dijous i divendres. En les actuals circumstàncies, Sánchez arribarà com un cadàver polític a la sessió parlamentària de dijous i sortirà exactament igual divendres.

Què és el que ha passat a les últimes hores? Fonamentalment que els tretze diputats que tenen el PDeCAT (vuit) i el PNB (cinc) i que semblava almenys possible que estiguessin en condicions de donar suport a Sánchez s'han allunyat —irreversiblement?— de la iniciativa socialista. En el cas dels nacionalistes bascos tenen a favor seu els pressupostos de l'Estat recentment aprovats que han suposat uns ingressos molt importants per a Euskadi i que el govern basc està en condicions de capitalitzar. Hi ha un enorme consens sobre que el PNB no trobarà al·licients per posar en risc aquest ajut econòmic per donar el seu suport a un candidat en qui, al final, creu tan poc com en Rajoy. En aquestes circumstàncies, entenen els nacionalistes bascos que el millor és deixar les coses com estan.

La situació del PDeCAT no s'assembla en res a la dels bascos. I en la seva posició juguen dos vectors diferents però que s'han de complementar: els interessos de l'antiga Convergència i els de Junts per Catalunya, amb consellers a la presó, com en el cas també d'Esquerra, i amb el president Carles Puigdemont exiliat a Alemanya i pendent d'una ordre d'extradició de la justícia espanyola. Una extradició que té nul·les possibilitats de prosperar tal com va ser presentada —rebel·lió i malversació— però que encara té pendent el pronunciament del tribunal de Slesvig-Holstein sobre el segon dels delictes. Fins i tot, encara que s'ha descartat sempre, en el cas podria acabar intervenint el Tribunal Suprem alemany si la fiscalia o el tribunal del land acabés demanant un dictamen.

En quina mesura Berlín té també alguna cosa a dir a la moció de censura? És molt difícil de saber, però si mirem el valor que dona la cancellera Angela Merkel a l'estabilitat, no sembla que un canvi de govern a Espanya en les circumstàncies presents sigui, ni per indici, un dels objectius. Resumint: si el PNB no està disposat a votar la moció de censura i els números no surten, per què ha de fer el PDeCAT un salt al buit donant els vots a qui no ofereix res i que no serviran per a res? Esclar que, al contrari, l'opció de treure Rajoy de la Moncloa és molt atractiva. Extraordinàriament atractiva.

El problema, tanmateix, torna a ser el mateix del principi de l'article. Els números no li surten a Sánchez.