Ni el maquillatge podia amagar la suor de Pedro Sánchez quan, minuts després de les 19 hores d'aquest dissabte, compareixia a totes les cadenes de televisió per anunciar l'irremeiable i que, per una tossuderia estúpida, rebutjava des de fa més de dues (letals) setmanes: el confinament total de la societat espanyola llevat del cas dels serveis essencial. "Els anuncio que el govern aprovarà demà en un consell de ministres extraordinari una mesura excepcional: tots els treballadors d'activitats no essencials hauran de quedar-se a casa les properes dues setmanes". Nerviós, amb la veu entretallada i amb una perceptible suor al voltant de la boca, el president del Govern es rendia als que a més de dues setmanes que l'apressaven a adoptar una decisió d'aquesta mena: des del president Quim Torra i el Govern fins a una infinitat de científics començant pels catalans Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet i tota una legió sencera d'experts en la qual hi ha l'OMS, epidemiòlegs, metges, economistes, experts internacionals en pandèmies, etc.

Cap disculpa per part de Sánchez davant de la ciutadania pel seu colossal i tràgic error i tampoc cap autocrítica en una mena de roda de premsa amb preguntes filtrades per un portaveu de la Moncloa i sense dret a repreguntar. En un cas de manual com és una pandèmia planetària, el Govern espanyol ha volgut combinar la seva resposta sanitària amb la política i li ha sortit malament. Ningú no pot alegrar-se'n perquè en la seva desgraciada gestió com a dirigents polítics d'un estat immers en una crisi tan salvatge tothom estem afectats.

S'ha de poder dir, tanmateix, que tot hagués estat molt diferent si s'hagués adoptat la mesura en la data i el temps correctes? Estem parlant d'una pandèmia, de moltes vides humanes, de donar una resposta econòmica a un país on els treballadors afectats per un ERTE es compten per centenars de milers, d'aquí a poc temps per milions. No s'hi val comparèixer amb cara de compungit i amb una frase churchiliana preparada pels seus spins doctors i deixar anar als espectadors que tot el que podia oferir era sacrifici, resistència i moral de victòria. No hi ha vots president, hi ha vides humanes.

La intervenció de Sánchez va contenir dues carpetes complementàries: aquest confinament total dels treballadors s'articularà mitjançant un permís retribuït que pagaran les empreses, motiu pel qual les hores són recuperables. Veurem què diuen els empresaris o com queda per als autònoms. També quina és l'opinió dels sindicats. Tot sembla recaure sobre el teixit productiu mentre el govern espanyol en aquesta matèria fa com si fes sense fer res. Res no va dir Sánchez d'ajornar les quotes de la seguretat social o de retardar els pagaments a Hisenda, els dos cavalls de batalla d'aquestes setmanes d'autònoms i pimes.

La segona carpeta va tenir com a destinatari els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea. Aquí, Sánchez va estar especialment agressiu amb aquells països de la UE, començant per Alemanya i Holanda, que s'han negat a mutualitzar el deute de tots els membres de la Unió per fer front a la crisi econòmica que s'acosta. S'albira una batalla dura entre l'ortodòxia del nord i centre d'Europa davant els països de la part sud del continent. Els primers voldran garanties de pagament i reformes estructurals per ser solidaris abans de qualsevol contribució a un fons comú. Aquest serà el cavall de batalla i qui sap si la ruptura de la ja malmesa UE, almenys, com l'hem coneguda.