El flamant ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha substituït com a mà dreta de Pedro Sánchez al en altre temps totpoderós Iván Redondo, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol no contempla modificar el Codi Penal per reformar els delictes de rebel·lió i sedició. El compromís de l'anterior ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, de portar-la a les Corts perquè fos aprovada abans del final del 2020 ja va quedar fet bocins l'any passat, amb l'excusa de l'executiu espanyol que els indults als presos polítics havien de passar per davant. Els indults parcials van arribar a finals del mes de juny passat, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, i amb ells el canvi de xip de l'incomplidor Sánchez. Res nou tractant-se del president del govern espanyol, tot un campió de prometre una cosa i no arribar a consumar mai el seu compromís.

Primer va canviar el discurs: el govern espanyol va aixecar un mur posant de relleu els indults i assenyalant que ja havia fet tot el que havia de fer, que a partir d'ara parlarien de política autonòmica. En segon lloc, canvià el Consell de Ministres: el ministre Campo, cremat per diferents conflictes i banyegat per la dreta per ser el signant dels indults, va deixar el seu lloc a la madrilenya Pilar Llop, que abans ocupava el càrrec de presidenta del Senat. Finalment, en tercer lloc, va canviar el relat i el pes en l'Executiu de Podemos i els comuns, els grans defensors de la modificació del Codi Penal: ara els portaveus de La Moncloa volen que es parli cada dia de l'ampliació de l'aeroport del Prat i dels Jocs Olímpics d'hivern, les dues peces amb les que Sánchez creu que canviarà l'agenda independentista i que faran que Catalunya torni en un termini raonable a la cleda autonomista.

El Govern, que defensa amb matisos ambdós projectes —aparentment, més Junts que Esquerra Republicana—, haurà de saber sortir de l'espessa xarxa que li ha preparat Sánchez, si no vol fer l'efecte que realment hi ha un bescanvi en el qual el que sí surt perjudicat és l'objectiu de la independència de Catalunya. Una cosa que hauria de ser al frontispici de l'acció política dels partits que van guanyar les eleccions el passat 14 de febrer amb aquest missatge.

Però tornem al Codi Penal. No he estat mai un defensor acèrrim de la reforma del delicte de sedició tal com estava plantejada pels comuns ja que, en vista d'altres codis penals europeus, hi ha hagut molts països que senzillament o no el tenen o l'han eliminat. D'altres, el que han fet ha estat rebaixar les penes fins a un màxim de cinc anys. És obvi que el Codi Civil espanyol és obsolet i desfasat i, en conseqüència, l'única reforma possible seria la seva eliminació absoluta, una cosa que el PSOE ni es planteja. Primer, perquè no hi creu i també perquè no té cap força, ja que el deep state ho impediria amb l'excusa de no tenir una pena amb que poder castigar contundentment una possible repetició dels fets de l'octubre de 2017 a Catalunya.

Però en política, com en tantes coses de la vida, és bo recordar sempre amb qui es juga un els quartos. I que Sánchez incompleixi una vegada i una altra els seus compromisos hauria de servir, almenys, per no caure en la seva trampa. També perquè no sigui utilitzat com a excusa ja que el final, amb ell, està escrit per endavant.