La sessió de la comissió d'Hisenda celebrada la tarda i nit de dilluns al Congrés dels Diputats té tots els números per passar a la història i recordar-se en el futur, ja que el govern de Pedro Sánchez hi va oficialitzar el trilerisme polític com una curiosa manera d'estar en la vida pública. Fins ara, havíem vist Sánchez enganyar els seus socis per separat, però el que encara no havíem vist és que intentés enganyar-los a tots i, a més a més, alhora. És a dir, que acordés una cosa amb uns i justament la contrària amb uns altres, perquè tots quedessin contents... durant uns minuts.

M'estic referint al denominat paquet fiscal, en el qual la vicepresidenta i ministra María Jesús Montero està suant la cansalada, ja que els acords que assoleix acaben sent com aquella manta que curteja i que quan et tapa per dalt acaba deixant els peus al descobert i si recull bé per baix no acaba passant de la cintura. Fem una mica de memòria: el govern Sánchez, necessitat com està de tirar endavant el paquet fiscal impositiu, va tancar un acord amb Junts, que, en síntesi, suprimia l'impost a les energètiques, que han fet inversions milionàries a les comarques de Tarragona, on són imprescindibles per l'important paper econòmic que hi tenen; mantenia l'impost a la banca, encara que no en les condicions que volia el PSOE; abaixava l'impost de societats a les pimes més petites del 23% al 17%, i establia diferents rebaixes impositives relacionades amb els clubs esportius, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, mútues, centres de treball especial o patronals de petites i mitjanes empreses.

Fins ara havíem vist Sánchez enganyar els seus socis per separat, però no que mirés d'enganyar-los a tots i alhora

Aquest era el menú PSOE-Junts. I, com era previsible, no era del grat de formacions com Esquerra, Bildu i BNG, que volien —fos com fos— les energètiques dins del grup d'empreses que haurien de patir un gravamen impositiu. La situació va quedar bloquejada fins que Hisenda va acceptar impulsar un reial decret que corregia l'acord amb Junts i prorrogava l'impost a les energètiques. Va ser el penúltim moviment de la vicepresidenta i ministra Montero, que, minuts després que ERC, Bildu i BNG dobleguessin el seu govern, s'esmenaria a ella mateixa dient que mantenia l'acord amb Junts de no gravar les energètiques "que mantinguin el seu compromís efectiu d'inversió per a la descarbonització". Malgrat que la frase entre cometes no formava part de cap acord anterior, Junts ja ha fet saber a l'executiu espanyol que ells no votaran cap decret, que no es mouran de la seva posició inicial i que si no és suficient decaurà tot el paquet fiscal. "Serem seriosos, hem adquirit uns compromisos i els complirem. Aquí no hi ha marge per a l'especulació", insisteixen a Junts.

La qüestió no és fútil perquè també està en joc fins a quin punt el PSOE pot arribar a un acord amb Junts i acabar, a la pràctica, fent el contrari. Al costat d'això, hi ha la confirmació o no de si la formació de Puigdemont és capaç de desplegar tot el que suposa tenir la clau —o una de les claus, la més determinant i definitiva, perquè no és a cap bloc— de la governació a Espanya en benefici del que són les prioritats polítiques de Junts. Un fracàs en aquesta direcció no suposaria tornar a la casella de sortida, sinó força més enrere fins i tot, ja que haurien cremat una part de la credibilitat guanyada.

L'últim partner a pujar al quadrilàter ha estat Podemos, disposat a fer valer els seus quatre diputats i demostrar al PSOE que ells no són com Sumar. La formació de Pablo Iglesias ha llançat un envit en tota la regla: si Junts i el PNB no es comprometen públicament aquest dijous al Congrés a donar suport a l'impost a les energètiques en el decret que elabori el govern, tombaran tot el paquet fiscal. Veurem si el que diu Pablo Iglesias és una catxa o no, perquè si aguanta la posició, el ple del Congrés de dijous pot ser divertit.

El PSOE, que viu políticament al dia, es conforma a anar cremant fulls del calendari. Fa mesos que està així, en espera d'un acord que estabilitzi la legislatura que no arriba i que cada vegada sembla més difícil d'aconseguir. Un acord de pressupostos? Apostar-hi a favor seria com jugar a la desesperada a la ruleta del casino. Sempre hi ha un número que pot sortir, però no és una possibilitat factible. Mentre es dilucida si la legislatura agonitza i en quin moment, Sánchez sembla seguir aquella frase del cineasta i escriptor francès ja mort, Marcel Pagnol: "Trampejant i mentint, anem vivint; mentint i trampejant, anem passant".