Que la sentència de quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació a Laura Borràs pel fraccionament de contractes, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), és desproporcionada i manifestament desmesurada, pels dos delictes que el TSJC considera provats de prevaricació i de falsedat documental, és una cosa irrefutable. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, presidit per Jesús María Barrientos i els magistrats Fernando Lacaba i María Jesús Manzano, ha emès una sentència segons la meva opinió injusta, complexa, malvada, tècnicament molt discutible i políticament enverinada per al govern espanyol però també intel·ligent. Es pot dir que és una sentència que desplaça una part del debat de la justícia a la política en introduir una petició al govern espanyol, actualment presidit per Pedro Sánchez, perquè indulti Borràs i rebaixi la pena de presó a dos anys per evitar la seva entrada a la presó.

O sigui, que el tribunal que la condemna, motu proprio, ja parteix de la base que és desproporcionada la pena de 4 anys i mig de presó. Amb la qual cosa, aquí no hi ha cap debat. En traslladar la petició d'indult el TSJC al govern espanyol, si acaba sent ferm aquest escrit després de les apel·lacions corresponents i després de l'últim pronunciament del Tribunal Suprem, Barrientos pretén dues coses radicalment diferents: la primera, esquivar les acusacions de lawfare que li plouran assenyalant que ell és el primer que considera que no ha d'entrar a la presó. Però segon i més important, passar la patata calenta al govern espanyol, que ja no serà l'actual, atès el poc temps que queda de la present legislatura. O serà un de nou de Pedro Sánchez o bé un altre presidit per Alberto Núñez Feijóo amb Vox incrustat en l'Executiu o, si més no, com a soci parlamentari del PP.

Barrientos fa així una esquivada interessant i desplaça, així es veurà en els propers dies més clarament, el focus que avui té el TSJC al Suprem i si aquest no toca els traços principals de la sentència, al PSOE i al PP. Ens hem de preparar per escoltar grans declaracions del govern espanyol i de l'oposició en els propers dies i sobretot quan entrem de ple en les eleccions espanyoles sobre la qüestió. I sobre quina serà la seva posició que, en part, ja es pot avançar: és un cas de corrupció i l'indult és improbable en el futur. En el cas de Feijóo doneu-ho per descomptat i amb molts menys matisos. En el de Sánchez, no obrirà una aixeta públicament quan no sap ni si tindrà opcions de continuar a la Moncloa després de les pròximes eleccions generals.

Perquè una de les coses que sí que és segura és que, anant de pressa, és difícil que aquesta carpeta de l'indult arribi a la taula d'un Consell de Ministres en un termini inferior a un any, ja que el Suprem té els seus temps i aquests no són precisament ràpids. Aclarit el tema judicial, anem al polític. És evident que amb la sentència del TSJC emesa, no passaran gaires hores abans que la Junta Electoral Central (JEC) intervingui, retiri l'escó del Parlament Borràs i s'obri el període de la seva substitució a la presidència de la cambra. Encara que Junts amaga les seves cartes en espera que la JEC faci els deures, ningú no dubta que no renunciaran al càrrec que tenen i intentaran negociar amb Esquerra Republicana i amb la CUP que un dels seus parlamentaris sigui al capdavant de la segona institució de Catalunya. Indiscutiblement, el nom serà l'alcaldessa de Vic, Anna Erra.

En una situació normal, passar de les converses que ja hi ha hagut a les negociacions no hauria de ser, en condicions normals, un problema insalvable. Però és evident que la sortida de Junts del Govern manté una incertesa sobre el moviment d'Esquerra, que pot donar-li carbassa. Si és així, els comuns no jugaran la partida amb Junts i la CUP podria ser que tampoc. Entraria en joc llavors el PSC que sap que no tindrà la presidència però podria tenir una capacitat de decisió important. Respecte al tema de la presidència del partit i la continuïtat o no de Borràs, Junts es mou entre dues decisions teòricament dolentes: esperar que passin les municipals, amb el cost d'escoltar durant les properes setmanes i fins al 28 de maig que al capdavant del partit hi ha una presidenta condemnada per corrupció. O forçar-la a dimitir abans de les municipals. El camí serà el primer i el tema quedarà aparcat, almenys, fins al juny.