La ministra portaveu del govern en funcions, Isabel Celaá, ha demanat al Partit Popular i a Ciutadans que votin el candidat socialista Pedro Sánchez i en facilitin la investidura a les Corts com a president com un servei a Espanya. Una manera de dir-los als conservadors que la governança no és un tema de dretes o d'esquerres sinó d'impedir que tant Podemos com sobretot els independentistes tinguin marge de negociació política.

El constitucionalisme sempre ha tingut clar quines són les línies vermelles, més enllà del soroll insuportable que la política té en aquests últims temps i que arriba a tamisar la veritat en moltes ocasions. El 155 no s'hauria pogut materialitzar sense aquesta premissa de "todo por España", ni la violència de l'1-O, ni el judici del Suprem i la seva singular evolució, ni l'actuació de la Junta Electoral Central, ni el comportament del jutjat 13 de Barcelona, ni...

Aquesta idea d'Estat, que uneix a tots els partits de dreta i esquerra a l'hora de fer el que Celaá defineix com un servei a Espanya, és darrere de molts dels errors que s'han comès a Madrid des de l'inici del procés. L'actuació de la força davant la negociació i el diàleg. Per això l'independentisme necessita, més que cap altre espai polític, que els electors ratifiquin a les urnes i amb el vot el seu suport. Ha succeït en les eleccions de l'abril passat on al mapa vermell d'Espanya destacava Catalunya amb un altre color i ERC s'ha enfilat a la primera posició en escons i en vots.

Ara amb les municipals i europees per davant diumenge vinent, l'independentisme ha de sortir novament en massa perquè la lectura dels resultats sigui inequívoca. Hi ha en joc un enorme poder municipal i que la capital de Catalunya deixi de donar l'esquena al Govern i els dos costats de la plaça de Sant Jaume puguin anar de la mà.

Però també hi ha en joc el 26-M que l'independentisme assoleixi una fita que fins ara no ha aconseguit en cap cita electoral i és que aconsegueixi el 50% en unes eleccions. L'enquesta de Feedback per a El Nacional que vam publicar dimecres passat sobre Barcelona deia que aquesta fita era factible ja que la suma de la candidatura de Puigdemont i la de Junqueras se situava lleugerament per sobre. Una foto així trencaria molts clixés i tindria, de cara al futur, un poder polític enorme.