En complir-se una setmana de la invasió d'Ucraïna llançada per Vladímir Putin, l'únic missatge procedent del Kremlin ha arribat per una via indirecta a través del president de la República Francesa, Emmanuel Macron: el pitjor encara ha d'arribar. El president rus manté l'alt to bel·licista fet servir des del primer dia per justificar una intolerable entrada i agressió militar a un estat sobirà on els morts ja es compten per milers i el desplaçament de ciutadans ucraïnesos als països limítrofs assoleix la barbaritat d'un milió de persones, de les quals gairebé la meitat són a Polònia. Mentrestant, a les principals ciutats d'Ucraïna, el conflicte bèl·lic s'intensifica i la ciutat de Kíiv continua sota un implacable setge militar per aconseguir l'aparentment encara llunyà control de l'exèrcit rus de la capital del país.

L'única notícia mínimament esperançadora és l'acord assolit en les negociacions mantingudes aquest dijous per sengles delegacions de Rússia i Ucraïna a Bielorússia d'obrir corredors humanitaris que permetin sortir les persones que ho desitgin de les diferents zones afectades per la guerra. És molt poc, certament. Però és alguna cosa en un moment en què els bombardejos ininterromputs durant diversos dies han causat un nivell de devastació important i han deixat la població sense gaires dels subministraments bàsics. Aquests corredors humanitaris, amb un alto el foc acordat, haurien de servir per garantir una evacuació segura i transportar a més d'aliments bàsics, que ja no existeixen, medicaments; i, també, poder ser utilitzats per a organitzacions acostumades a actuar en zones de conflicte com la Creu Roja.

Però més enllà d'aquestes notícies de caràcter humanitari, entre les quals cal incloure l'anunci de la Unió Europea que atorgarà protecció temporal als refugiats d'Ucraïna, aprofitant una directiva del 2001, que serà activada per primera vegada i que els permetrà, almenys durant un any, disposar d'un estatus similar al d'un refugiat ―permís de residència, accés al mercat laboral, a l'habitatge i als serveis d'assistència mèdica i drets socials―, el conflicte bèl·lic i les seves conseqüències continuen dominant la informació després de set dies d'invasió. Res no apunta que siguem al final de la invasió, ja que Putin està lluny d'haver completat l'objectiu de la seva acció militar, encara que sí que ha arribat molt lluny en el control de l'extensa zona sud del país, la qual li garanteix una important sortida al mar a través del mar Negre.

Encara que políticament el paper de la UE queda molt lluny d'exercir una influència imprescindible a l'hora d'oferir solucions al conflicte, sí que ha emergit com un actor capaç de tenir un rol en les sancions econòmiques i de proporcionar ajuda humanitària als ciutadans ucraïnesos; i, també, com un espai de llibertat al qual els estats que encara no hi pertanyen proven de quedar-hi vinculats i trobar l'únic paraigua possible davant l'amenaça russa. Si en els últims dies han estat Ucraïna i Geòrgia els qui han sol·licitat l'ingrés a la UE, aquest dijous ha estat Moldàvia la que ha firmat la sol·licitud d'ingrés. Unes 100.000 persones procedents d'Ucraïna han arribat a Moldàvia en tan sols una setmana. Es tracta d'un país de 2,6 milions d'habitants, considerat el més pobre d'Europa. La mirada a la UE té la seva raó de ser, ja que ningú no sap amb certesa el final que té dissenyat Putin en el seu avanç invasor. Avui limita amb Ucraïna, però si se surt amb la seva, quin país serà el pròxim?