Per si la justícia espanyola no havia patit prou rebolcada amb la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de tornar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsati, en una decisió tan insòlita com excepcional, atès que no n'hi ha cap precedent a l'Eurocambra, aquest dijous ha caigut en plena plaça de la Villa de París de la capital espanyola un segon obús de dimensions tan notables com el primer. El Comitè d'Assumptes Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa portarà al ple de la seva Assemblea Parlamentària un informe en què demana a les autoritats espanyoles la llibertat dels membres del Govern avui empresonats i abandonar els processos d'extradició contra els polítics exiliats.

Cap de les dues notícies no és irrellevant, ans al contrari, desarmen jurídicament l'atropellament del Tribunal Suprem, demostren la importància de disposar de marge polític per plantar cara al discurs monolític de l'estat espanyol i despullen —sí, despullen— tots aquells que acríticament han comprat el fals relat de cop d'estat, rebel·lió, sedició i malversació tot i el preu que els líders independentistes catalans acabessin a la presó o l'exili. S'ha defensat la unitat d'Espanya per sobre de la legalitat i s'ha donat ales a la repressió, la violència i la persecució política i econòmica. S'ha arruïnat persones i famílies, s'han divulgat informes de la policia espanyola que no tenien cap base i, en definitiva, no hi ha hagut treva per escapçar un moviment democràtic que reiteradament ha guanyat a les urnes el que se li ha pretès impedir des del deep state.

S'ha fet tot això sense cap vergonya. Imposant el relat a través de la coacció i les amenaces. I avui ve l'informe del Consell d'Europa, del qual, per cert, el ponent és un socialista. I el que fa és analitzar les situacions d'Espanya i Turquia, en què es destaca que "la simple expressió d'opinions independentistes no ha de ser objecte de persecució penal". I que les autoritats espanyoles s'han d'abstenir d'exigir als polítics independentistes que repudiïn les seves opinions polítiques per aconseguir un règim carcerari favorable o una oportunitat d'indult. A la comissió del Consell la petició de llibertat dels empresonats i de retirada de les euroordres ha tirat endavant per 21 vots a favor i 6 en contra.

La partida europea s'està decantant ja clarament a favor dels polítics independentistes. De res no serveix l'enorme esforç de la premsa escrita per amagar aquesta realitat i donar petit en portada o fins i tot no donar que Puigdemont, Comín i Ponsatí han recuperat la immunitat quan fa uns mesos era el tema més destacat de la primera pàgina. Això avui serveix per a poc més que fer el ridícul. Avui sabem del cert que els polítics exiliats no seran mai extradits a Espanya, que el Suprem ha perdut definitivament la batalla, que la justícia europea esmenarà la sentència del Suprem i que no hi ha prou diners per recuperar la imatge d'Espanya a Europa. S'ha imposat la tesi que hi ha hagut persecució política de l'independentisme i que la justícia espanyola ha actuat amb una parcialitat clamorosa.