Tot i que el 41è Congrés Federal del PSOE que s'obre aquest divendres a Sevilla i es prolongarà tot el cap de setmana ha pretès blindar-se de notícies alienes al conclave socialista, és evident que, almenys durant les seves primeres hores, la mirada estarà més posada a Madrid que no pas a la capital andalusa. A les 10 hores, el magistrat del Tribunal Suprem Ángel Hurtado ha citat al fins fa poques hores secretari general del PSOE de Madrid, Juan Lobato, perquè declari com a testimoni a la causa contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Lobato és l'últim ajusticiat des de la Moncloa per la seva actitud amb els polèmics correus que afecten la parella d'Isabel Díaz Ayuso i les acusacions de frau fiscal, que l'exresponsable socialista de Madrid va protocol·litzar davant d'un notari de la capital espanyola per por de cometre una il·legalitat.

La qüestió no és gens fútil. Si el recorregut d'aquests correus de la parella d'Ayuso és Fiscalia General de l'Estat, la Moncloa i, finalment, Lobato, és una cosa. Si a Lobato li arriba el correu per un mitjà de comunicació, n'és una altra de molt diferent. La primera opció obriria un reguitzell d'acusacions cap amunt dins de la presidència del govern espanyol que podria esquitxar dos membres del Consell de Ministres: Óscar López i Félix Bolaños. Per això, la direcció socialista, que ja serà a la capital sevillana perquè a partir de les 11.30 hores comença el procés d'acreditació del miler de delegats i a les 17 hores les activitats del congrés, que té com a lema Espanya avança per l'esquerra, estarà molt pendent del que passi al palau de les Saleses, a Madrid.

Pedro Sánchez sortirà aparentment reforçat del congrés del PSOE, tot i estar més qüestionat que mai

En qualsevol cas, el 41è congrés socialista no podrà desprendre's d'una evident sensació de final de cicle. Pedro Sánchez, després de 10 anys i quatre mesos com a secretari general del PSOE, en sortirà aparentment reforçat, tot i estar més qüestionat que mai. La seva mà de ferro dirigint el partit i cessant qualsevol dirigent que plantegi un indici de discrepància, i encara molt més la dissidència, ha implantat una cultura autoritària que castiga la més mínima oposició. Si a això s'hi afegeix l'allau de casos de corrupció que assetgen el PSOE com a partit i tot l'entorn familiar de Sánchez, és obvi que el màxim dirigent socialista té davant seu un eixam de processos judicials que han anat minvant la seva capacitat de maniobra.

El PSOE confia, malgrat tot, que Sánchez agafi impuls a Sevilla i que l'assemblea esdevingui un acte d'afecte personal i polític al seu líder. Que del palau de congressos i exposicions es pugui arribar a emetre un missatge enèrgic que no quedi ofegat pels casos de corrupció. Que els més de mil delegats tornin a les seves agrupacions locals i territorials amb una sensació molt diferent d'aquella amb què hi van. El PSOE torna a Sevilla, cosa que no feia des del 2012, quan es van enfrontar Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, tots dos traspassats ja, amb victòria del primer. Els següents es van celebrar a Madrid —l'extraordinari del 2014 en què va ser elegit Sánchez i el del 2017— i a València el del 2021.

El retorn a Sevilla té per als socialistes un punt nostàlgic, no debades era el graner electoral per excel·lència del PSOE, com ho és ara Catalunya, i el Partit Popular, que hi governa amb majoria absoluta, li ha arrabassat el fervor andalús, i també malenconiós, ja que la història socialista de la transició, Felipe González i Alfonso Guerra són a anys llum de les polítiques de Sánchez, de la seva gestió del PSOE i del govern espanyol. Les pulles que li adrecen són permanents i, òbviament, ni se'ls espera, malgrat que tots dos siguin naturals de la capital andalusa.