Encara que Josep Borrell està des de fa molts anys enfadat de manera permanent i és capaç de barallar-se fins i tot amb la seva pròpia ombra, ni els seus enemics, que els té i molts, com també molts admiradors entre l'Espanya més jacobina, recorden tants errors seguits com els que ha comès en els últims dies en un termini de temps tan curt. "Està desbocat; res no li surt bé", diu una font diplomàtica. "Està molt dolgut amb Pedro Sánchez", comenta un altre company de partit. "No ha encaixat bé allò d'Europa", assegura un tercer. Per a ningú no és una sorpresa que el ministre d'Afers Exteriors considera el seu imminent retorn a l'europarlament de Brussel·les una jugada bruta del president del govern espanyol que, dit en plata, se'l vol treure de sobre com sigui. Bé, com sigui no, sinó fent-li creure que la seva designació obeeix exclusivament a la necessitat de reforçar la candidatura a les europees. Sánchez considera que Borrell és molt problemàtic després del 28-A i el paper d'estabilitzador del PSOE i d'experiència que aportava a l'Executiu a l'inici ja no és necessari.

Però Madrid és, aquests dies, un focus de rumors amb el buscat protagonisme de Borrell. Tant que ningú no es creu que tot sigui una sèrie de relliscades casuals del ministre. A què ve que Borrell hagi encès en una setmana un foc després d'un altre amb França, Mèxic, Israel, i, finalment, el seu enfrontament en directe amb l'entrevistador més important de la televisió pública d'Alemanya? Perquè el Borrell més altiu no només va donar per finalitzada l'entrevista amb Tim Sebastian, un veterà periodista que ha treballat per a mitjans com la BBC o Reuters i que té diferents reconeixements per la seva tasca, sinó que va deixar per terra la imatge d'Espanya, va reforçar la idea d'un Estat autoritari que suporta malament les entrevistes que no controla i va consolidar la idea del nul respecte de l'Executiu espanyol a la feina dels mitjans de comunicació quan no li donen la raó amb una entrevista amable.

Però això, segurament, a Borrell el preocupa poc, molt poc. Molts consideren que la seva veritable campanya electoral aquests dies no està en buscar vots per a les europees. És molt més ambiciosa: confiar que els números quadrin i el PSOE acabi pactant amb Ciutadans la investidura d'un president del govern espanyol. Seria llavors quan Borrell rendibilitzaria la seva proximitat al partit d'Albert Rivera i, per què no pensar, llavors, que Cs posés com a condició innegociable la sortida de Pedro Sánchez de la Moncloa. Suport al PSOE de Ciutadans, sí...pero amb un altre candidat. Qui més ben situat, doncs, que Josep Borrell? El noi de La Pobla tornant per la porta gran. Quantes vegades ho haurà somiat!