Des que es va saber dijous la sentència de l'Audiència Provincial de Navarra i la condemna contra els cinc integrants del grup la Manada per abús sexual i no per violació, la reacció de l'opinió pública espanyola ha superat el govern i les institucions. Més d'1,2 milions de persones han firmat en dos dies una petició a Change.org dirigida al Tribunal Suprem per reclamar la inhabilitació dels tres magistrats que van emetre la sentència. Els carrers de totes les capitals han estat ocupats per manifestants indignats i, de nou, s'ha posat de manifest la desconnexió entre la gent i els seus polítics, els ciutadans i les seves institucions.

Davant això, el govern espanyol ha balbotejat iniciatives legislatives i poca cosa més. El Tribunal Suprem ha protegit els jutges de Pamplona i el seu president, que també ho és del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha exigit respecte als polítics i ha assenyalat que les crítiques poden comprometre greument el sistema i la confiança en la justícia. I l'Associació de Fiscals ha considerat desproporcionada la resposta dels ciutadans contra els magistrats. Pur corporativisme. Res de nou, però un exemple més que la justícia té un llarg trajecte per davant i no pot estar tan allunyada de la realitat.

La sentència ha estat una aberració i mirar de protegir els que l'han escrita només fa tornar la justícia espanyola a un passat que, lamentablement, cada vegada sembla menys passat. Als components de la Manada no se'ls ha fet justícia, se'ls ha perdonat la gravetat dels seus fets.

I s'han equivocat els jutges amb el seu corporativisme, el govern espanyol amb les seves inseguretats i el cap d'estat amb el seu silenci. Els que avui afirmen que han de callar són els mateixos que el van empènyer a parlar el mes d'octubre passat després del referèndum a Catalunya. Es veu que és més fàcil sortir en defensa de la repressió policial que es va produir l'1 d'octubre que en defensa d'una jove desprotegida violada per un grup d'energúmens. El problema és que una vegada entres en el camí de les declaracions, quan calles també parles. Encara que la cort no t'ho digui.