I se'n van anar. Sense més explicacions. Davant del silenci còmplice dels promotors de l'article 155 de la Constitució. En un furgó de mudances, després de diverses hores embalant les 44 peces del Museu Diocesà i enmig d'un operatiu policial que va necessitar dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i fins i tot de tiradors d'elit apostats a la teulada de l'edifici. Hi va haver protestes, moltes. Però Sixena ja té les seves peces d'art i Aragó un triomf polític d'aquells que canvien governs. Molesta que es digui que va ser una espoliació o un saqueig el que ha passat aquest dilluns a Lleida i s'argumenta que hi havia una sentència del jutjat d'instrucció d'Osca. El que no es diu és que era recurrible i que hi havia maneres per retardar i potser impedir que succeís. També per exigir que davant de l'absència d'un Govern que pogués defensar els interessos de Catalunya, aquells que actuen com a tals des de Madrid es comportessin com un govern en funcions i retardessin tot fins que hi hagués un Govern després del 21-D.

Però, com en altres casos, no es tractava d'asseure's a parlar. La força no està repartida, només és en un bàndol. L'important era l'exhibició, el botí. No hi ha dubte que ha estat un atropellament i que les queixes serviran de poc. És més, segurament no hi haurà ni efecte Sixena a les enquestes. Com assenyalava un expert en demoscòpia, ningú no canvia el seu vot i passa a votar independència per quatre obres d'art. I, potser l'expert, tingui raó. Però ha estat un abús amb totes les de la llei i que obre un precedent greu, ja que la titularitat de les peces que la Generalitat havia comprat estava de sobres documentada. Hi ha obres del Monestir de Sixena en altres llocs, a Madrid o Nova York. A la capital d'Espanya, al Museu del Prado, la representació de la Nativitat, en un oli sobre taula de principis del segle XVI. És a Madrid i a Madrid s'hi quedarà. Però no deu ser guai reclamar una peça del Prado per acabar a Sixena. Deu ser provincià.

Madrid ha enviat un avís: els efectes del 155 són inesgotables. Depèn tan sols de la tecla que es vulgui prémer: persones, partits, entitats, associacions, fundacions, col·legis professionals, museus, clubs esportius. No és una cosa etèria, com s'encarreguen de propagar, diàriament PP i PSOE. Ciutadans no fa falta que ho digui, ja que ningú no dubta de la seva posició. Danys col·laterals com el de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, president del PSC, formen part d'una cosa que es considera molt menor. El foc amic no compta les pèrdues a Catalunya sinó els guanys a la resta de l'Estat.

A més, tot forma part d'aquesta campanya que busca deixar sense oxigen l'independentisme per la via dels fets o amb advertències cada vegada més severes. La campanya de la por no només consisteix a canviar votants de bàndol, cosa difícil, sinó també a desmobilitzar electors independentistes davant d'un repte que, per activa i per passiva, es repeteix que és inabastable en diaris de paper, ràdios i televisió. Sixena fixa una foto i una manera de fer. Després, els destinataris que no es donin per assabentats.