Soraya abandona la política. Diuen que deixa el càrrec mancada d'amor per part dels seus que, d'altra banda, tampoc no va saber gaire bé qui eren. Convençuda, com està, que no han sabut agrair-li prou que mai durant aquests anys comptés amb ells. La ideòloga del 155 i la violenta repressió policial de l'1 d'octubre, la vicepresidenta que va armar un exèrcit jurídic per fulminar l'independentisme al preu fins i tot d'unes acusacions falses, la totpoderosa majordoma del Palau de la Moncloa durant el "no a tot" del govern del PP, la impulsora de la guerra bruta contra el procés, deixa la política just el dia en què s'inicien les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. No podia trobar millor data per al seu adeu de la política qui només la va utilitzar per perseguir l'adversari, denigrar els mitjans de comunicació i acabar amb qualsevol qui no li jurés lleialtat. És la seva singular manera de felicitar la Diada a tots els catalans.

No deixa de ser curiós que la persona que va controlar des del poder polític com mai ningú abans editorials i informacions de la premsa escrita de Madrid i de Barcelona tingui una certa orfandat. El poder és despietat, però el favor dels mitjans tradicionals també: la legió d'aduladors de les primeres pàgines ha desaparegut. Aquella moció de censura guanyada per Sánchez, aquella negativa de Rajoy a apartar-se del càrrec perquè ella fos presidenta del govern espanyol, aquells silencis del gallec perquè la seva número dos escalés a la presidència, del PP, aquell "tots contra Soraya" per enlairar Pablo Casado. Sempre amb el vent en contra des que va perdre el poder. Ara, no té qui li escrigui ni en l'hora de l'adeu. Potser alguna cita del temps passat junts, però poca cosa més.

Exiliats, presos, investigats i perseguits estan d'enhorabona. Ells han guanyat i Soraya ha perdut. Els primers tenen el reconeixement i l'agraïment d'una veritable multitud de catalans; ella, se'n va a casa seva o a guanyar diners entre la indiferència dels seus. És veritat que molts líders independentistes són a la presó o viuen a l'estranger injustament i lluny de les seves famílies. Però centenars de milers de persones col·lapsaran de nou Barcelona aquest dimarts, com cada 11 de setembre consecutiu des de fa sis anys, per demostrar al món que ni una Soraya, ni moltes Sorayas, no allunyaran del seu objectiu final el poble de Catalunya que es va emancipar després de la sentència de l'Estatut, es va fer adult en dir prou el 2012 i, des d'aleshores, no ha deixat de fer passos per fer realitat el seu veritable desig.