Cal tenir coratge i ser gosada per plantar-se en un fòrum econòmic a Catalunya i explicar als assistents les bonances de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i el que han guanyat els catalans amb la supressió de l'autonomia. Pujar a una tribuna pública i dir que l'entrada en vigor i l'actuació del govern espanyol eren sobretot una mostra de respecte als catalans pertany al gènere de l'il·lusionisme, no de la política. O per proclamar amb orgull com rutllen les infraestructures a Catalunya i com de bé van les obres del corredor mediterrani. O per pronunciar la conferència inaugural de les XXII Trobades d'Economia que anualment organitza la Fundació Olof Palme a la Costa Brava i no donar ni una sola dada econòmica durant més de mitja hora. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, segurament superada per l'enuig existent a Catalunya amb la supressió de l'autonomia, va pronunciar a s'Agaró el que sens dubte ja és el seu discurs més desmanegat i insuls en molt temps. Encara que l'ambient a la sala no era hostil sinó més aviat distant amb el govern espanyol, la vicepresidenta va naufragar a s'Agaró i va denotar un nerviosisme poc habitual en ella.

Per segona vegada en menys de 48 hores, el govern espanyol ha fet ús de la seva autoritat com a representant en funcions del Govern que ha cessat per ocupar una tribuna que correspon a la Generalitat i erigir-se en l'única veu institucional. En l'acte de Foment només va parlar Rajoy i aquest divendres l'acte d'inauguració de les jornades econòmiques de s'Agaró, que sempre obria el president de la Generalitat o en el seu defecte el conseller d'Economia, ha estat ocupat per la vicepresidenta. Això sí, es manté el costum que l'acte de tancament el faci un membre del govern espanyol, enguany el ministre Luis de Guindos. Ni una ombra dels que han estat al Govern en aquest temps. Cert que el Govern és a l'exili o a la presó, però els organitzadors haurien pogut convidar als números dos de la Conselleria d'Economia —Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda o Pere Aragonés, secretari d'Economia— si haguessin volgut, o a representants dels partits.

Ni un bri de respecte als que tenen un càrrec o un rang —el de president, en aquest cas— que no perden i del qual no poden ser desposseïts per discrepàncies polítiques. Així ho diu una llei aprovada pel Parlament... de fa diverses dècades. Així es va referir Soraya a "l'expresident Puigdemont" i, de seguida, va canviar en al·ludir al "president Montilla", que era a primera fila. No es va equivocar amb Montilla però sí amb Puigdemont. La primera visita de la vicepresidenta a Catalunya va deixar un gust de boca àcid per més que els presents ja subscrivien expressions com fractura, concòrdia o retorn d'empreses. El problema és que el Govern espanyol també en aquest fòrum empresarial tan afí ha perdut credibilitat per dur a terme tot això.