Suïssa és el nou front judicial internacional obert per a l'Estat espanyol. La confirmació que l'exdiputada cupaire Anna Gabriel no es personarà aquest dimecres al Tribunal Suprem, on el jutge Pablo Llarena l'havia citat com a investigada per rebel·lió en la causa del referèndum de l'1 d'octubre, té, sens dubte, un recorregut més gran del que es pot observar en una primera ullada. Òbviament, superior al que alguns mitjans han volgut reflectir en aquestes primeres hores, on la premsa generalista espanyola, convertida des de fa temps més en premsa rosa que en premsa seriosa, s'ha preocupat fonamentalment del look de l'exparlamentària de la CUP. No és la primera vegada que les branques impedeixen de veure el bosc i tot apunta que som davant d'un interessant i intens pols judicial internacional que, en funció de com es resolgui, pot deixar tocada la imatge d'Espanya arribat el moment del judici al Tribunal Suprem. Les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pels quals hi ha polítics a la presó i a l'exili, cada vegada se sustenten menys.

Anna Gabriel ha confirmat aquest dimarts el que era un secret a veus des de fa setmanes: ha abandonat Espanya i es queda a Suïssa per obstaculitzar el procés judicial del Suprem. La primera reacció oficiosa del govern helvètic no ha estat del grat del Govern espanyol: els delictes polítics no tenen base jurídica a Suïssa i si Espanya demana l'extradició, serà segurament rebutjada. És una primera reacció, certament, però tota una plantofada a la Moncloa. Caldrà estar molt atents als moviments del jutge Llarena, en principi obligat a emetre una ordre internacional de detenció i més tard d'extradició. Seria, en tot cas, un procés molt llarg si cau del costat d'Espanya i molt més curt si hi ha desistiment i es dona la raó a Anna Gabriel.

El rellevant, políticament parlant, és que Espanya ha d'atendre dos fronts internacionals amb el desgast que això suposa: Bèlgica i Suïssa. Hi va haver un primer fracàs davant de les autoritats de Brussel·les però Llarena està obligat a provar-ho de nou. Passats uns mesos, el pronòstic no és millor per al TS però el resultat final, si és negatiu, pot acabar condicionant tota la causa que s'instrueix a Madrid. És probable, a més, que en poques setmanes hi hagi un nou país de centre-Europa que acabi acollint un altre dels investigats per Llarena. I no serà, tampoc, l'últim intent per expandir el conflicte. L'objectiu és que la diàspora dels encausats tingui el major nombre de països coberts.

La pregunta pertinent en aquests moments i que sens dubte ha de preocupar la justícia espanyola és la següent: Es pot construir i defensar una causa per rebel·lió i sedició a Madrid quan en països europeus de llarga tradició democràtica aquests delictes no són contemplats com a tals en el cas que ens ocupa? Hi haurà qui pensi que sí, però és molt probable també que sàpiga que és que no. Una última dada: Suïssa és també el país dels referèndums.