La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalant la Superlliga europea i establint el criteri que la UEFA i la FIFA ni poden prohibir-la ni sancionar els clubs que hi participin suposa el canvi més important de les últimes dècades al món del futbol. Les conseqüències seran transcendentals per a tot el que envolta l'esport rei, de dimensions econòmiques enormes per als clubs i tota una revolució en el que és l'espectacle i el negoci de la pilota. Entrem, sens dubte, en una nova era que no s'assemblarà d'aquí a pocs anys al que existeix avui dia i tinc pocs dubtes que aquest nou model de competició acabarà sent en poc temps un dels espectacles més importants del planeta si sap combinar l'enorme capital de clubs de futbol existent a Europa, els aficionats que mobilitzen cada un dels grans equips i la televisió, com a motor de la que pot ser la competició esportiva més atractiva de totes les existents.
És, d'altra banda, una de les victòries més importants aconseguides en la seva carrera per Florentino Pérez, el president del Reial Madrid admirat i temut a parts iguals que, després d'enfrontar-se a la Lliga, la UEFA i la FIFA i que l'abril de 2021 semblés que el seu projecte esportiu descarrilava, lluny de desistir ho va elevar als tribunals europeus, que ara li han acabat donant la raó. Per entremig, la gran majoria dels equips de la Premier convidats a participar —Manchester United, Manchester City, Arsenal, Liverpool, Tottenham i Arsenal— van fer un pas enrere, igual que la Juventus de Torí o l'Atlètic de Madrid. Només es va mantenir al seu costat el Futbol Club Barcelona, apressat per una situació econòmica molt complicada heretada per Joan Laporta, que va veure en aquesta iniciativa la veritable palanca per resoldre tots els seus problemes.
La Superlliga és el canvi més important de les últimes dècades al món del futbol
Això sí, la posició de Laporta ha tractat de combinar un suport inequívoc a Florentino Pérez amb una mà estesa a la UEFA, amb la que té diversos litigis que, en funció de com acabin, podrien comprometre el futur de l'entitat. Parlant clar i català, l'actuació de Laporta també ha mirat d'enemistar-se amb la UEFA i esquivar una sanció esportiva. Establertes les regles de joc per part del TJUE, veurem com s'organitza la competició i en quant de temps i quina serà la nova actitud dels desertors del passat. No sembla exagerat pensar que, en vista de la sentència de la justícia europea, hi hagi un replantejament dels clubs que en el passat van fer un pas enrere i, fonamentalment, que els equips de la Premier, imprescindibles en aquest negoci per tot el que mouen, variïn d'actitud.
En qualsevol cas, els promotors de la Superlliga europea no han perdut el temps i al cap de poques hores de la sentència van anunciar el model de competició amb 64 equips repartits en tres lligues, amb ascensos i descensos. Les primeres dues lligues tindran 16 equips cada una, dividits en dos grups de 8, mentre que l'última tindrà els 32 clubs restants, els quals se separaran en 4 grups. Els últims de cada grup descendiran de divisió. En el cas de la tercera lliga, 20 equips seran reemplaçats per altres equips segons els seus resultats en les competicions domèstiques. El model adoptat pretén ser un mixt entre clubs de prestigi europeu que mouen una gran quantitat d'aficionats i la meritocràcia d'aquelles entitats esportives amb menys història però en un bon moment esportiu. Caldrà estar molt atents a la seva evolució.