Lamento ser tan tossut, però és que el personatge és com és: imprevisible i incapaç de mantenir un compromís, sigui públic o privat. Aquest dijous, Pedro Sánchez ho ha tornat a demostrar i a la direcció d'Esquerra Republicana gairebé se li talla la respiració en sec. Aprofitant el vaporós anunci del president Quim Torra sobre el calendari electoral a Catalunya, del qual només sabem que anunciarà la data de la cita amb les urnes quan s'aprovin els pressupostos, que, d'altra banda, tampoc no sabem amb precisió quan s'aprovaran, el president espanyol ha provat de colar-se per l'escletxa oberta per mirar de cancel·lar la taula de diàleg entre els dos governs. Té tan poques ganes de reunir-se que ha mirat de desmuntar-la de bon començament i sense parlar si més no amb qui havia subscrit l'acord!

Molt poc temps ha tardat el president del govern espanyol a ensenyar les seves cartes i, a més, fer-ho amb els mínims miraments possibles sobre els efectes que podia tenir el seu moviment cap al partit que més ha arriscat facilitant-li la investidura amb la seva abstenció. L'esquivada unilateral de Sánchez era tan perillosa per a Esquerra Republicana que ha calgut la sortida en bloc del partit d'Oriol Junqueras, les converses telefòniques mantingudes i la visita de Gabriel Rufián a la Moncloa per revertir el primer comunicat del govern espanyol ajornant la taula de diàleg fins després de les eleccions catalanes per un altre en el qual s'expressa la disposició a celebrar la taula de diàleg entre governs acordada "abans de les eleccions catalanes".

ERC es va moure amb rapidesa i, segurament, va haver de posar a sobre de la taula alguna cosa més que paraules per aconseguir moure els socialistes, que es fan fer il·lusions durant unes hores. Per a qualsevol que conegui el funcionament de la Moncloa, és un canvi significatiu i, de fet, gens habitual en l'executiu espanyol, ja que ha hagut de passar del blanc al negre en qüestió de molt poc temps i això a cap governant no li agrada fer-ho. Encara que, això sí, Sánchez ha aconseguit modificar unilateralment l'acord de reunir la taula de diàleg abans que hagin transcorregut quinze dies de la constitució del nou govern espanyol, data que, d'altra banda, ja ha passat, per una altra de tan inconcreta com és abans de les eleccions catalanes que, ara com ara, poden ser abans de l'estiu o a la tardor.

Òbviament, cal esperar que Pedro Sánchez corregeixi encara més, respecti la literalitat dels acords firmats, es faci com més aviat millor la primera reunió i es planifiquin les trobades futures. Hi ha uns mesos per a això abans de les eleccions que, si no les precipita el Tribunal Suprem amb la inhabilitació del president Torra, molt possiblement podrien acabar celebrant-se el setembre o la primera setmana d'octubre. Al final, el president no serà candidat i una vegada s'ha decidit el calendari dels propers mesos, pressupostos primer i eleccions després, sembla decidit a explorar a fons quina és l'actitud real dels socialistes a la taula de governs i si realment hi ha una proposta seriosa, cosa que fins ara no s'ha produït. I és evident que no podran continuar passant els mesos sense reunions i sense propostes ja que, llavors sí, hi ha la possibilitat que la legislatura espanyola li acabi esclatant a la cara a Sánchez.