S'està arribant al moment que totes les atzagaiades judicials d'aquests últims anys del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional són en tal punt d'ebullició que la imatge d'Espanya comença a patir greus conseqüències quan es parla de drets i llibertats i la comparació immediata que es fa servir és la de Turquia. Ha estat flagrant en tots els processos judicials posats en marxa a partir del 2017 per provar de parar com fos l'independentisme. No es tractava d'impartir justícia sinó de salvar Espanya, deien a cau d'orella i, en aquesta repressió a tot gas no s'han estalviat mitjans de cap mena, tampoc econòmics.

El rebuig de les euroordres d'extradició és un clar exemple i aquests dies veiem l'actuació del Tribunal de Comptes, que tothom considera desproporcionada i injustificada en privat, mentre, en públic, massa dels que callen haurien de trencar el seu silenci i denunciar l'escarni i la revenja que s'està duent a terme. Se li ha donat tal poder a la justícia -no és el cas del Tribunal de Comptes, un òrgan sancionador administratiu que després de quaranta anys d'inoperància, més enllà de ser una fàbrica de col·locació de familiars, sembla haver trobat la seva funció històrica- que ara, per primera vegada, sorgeixen veus que expressen la seva preocupació.

Havia d'arribar més aviat o més tard i finalment ha succeït. Al final, a ningú no li agrada, si pot estalviar-s'ho, ser confós amb aquells que han emprès una deriva en què la seva parcialitat judicial ja està tan a la vista que no hi ha típex que pugui tapar-la. És molt interessant llegir el vot particular del magistrat del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol contrari a la sentència que tombava el confinament del primer estat d'alarma. Xiol ja va presentar una posició diferent quan la sentència del procés emesa pel Tribunal Constitucional sobre els presos polítics, condemnats a gairebé un centenar d'anys de presó.

Diu Xiol després d'expressar que, una vegada i una altra, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha esmenat el Tribunal Constitucional: "Les posicions essencialistes, degradades fins a l'extrem del formalisme, s'han ensenyorit del Tribunal Constitucional fins a posar en dubte aspectes bàsics de l'estat de dret". I afegeix: "Se'm permetrà el petit desfogament de dir que, a hores d'ara, posat ja el peu a l'estrep de la jurisdicció constitucional, és difícil no sentir certa fatiga intel·lectual davant la deriva del Tribunal". I vaticina que "en el cas que formulo aquest vot particular, particularment sensible pel fet de versar sobre drets humans d'especial rellevància...resulta problemàtic que pugui produir-se una intervenció [desautoritzadora] del TEDH".

En la cursa per no ser confós amb l'ampli sentiment de parcialitat que cada vegada més transmeten les cúpules judicials cada vegada hi ha més corredors.