La manera com s'ha produït el desenllaç de la sessió nonada d'investidura de Carles Puigdemont en el Parlament de Catalunya ha fet saltar les costures de l'independentisme, de la manera més abrupta possible. Que sigui una cosa passatgera o no, ho veurem en les pròximes hores o dies. L'independentisme s'ha aixecat en els últims anys de crisis més profundes. Si bé és cert que en aquesta ocasió ningú no sap del cert com cal començar a recosir el desacord i fins a quin punt és només polític o també personal. El fet que la presidència del Parlament que ostenta Roger Torrent, d'Esquerra Republicana, decidís anul·lar unilateralment la sessió d'investidura, sense consultar-ho amb els seus socis de Junts per Catalunya, és estrany; també que la informació la rebessin a través d'una compareixença pública. En una situació no molt diferent es van trobar els diputats de la CUP que, amb la sessió desconvocada, van voler fer evident el seu malestar acudint igualment a l'hemicicle.

Esquerra va explicar les seves raons, apartant-se de les visions més catastrofistes. Ara, la investidura ha quedat en uns llimbs dels quals ningú no s'atreveix a fer pronòstics sobre quan en baixarà. De fet, el ple ha estat ajornat, que no suspès, i les declaracions, contundents i rotundes, de Torrent respecte al seu compromís amb la candidatura de Puigdemont fan pensar que aquesta situació es pot resoldre amb una certa rapidesa i també assegurar que està descartat que obri una ronda de negociacions amb els grups parlamentaris per explorar la possibilitat d'un nou candidat com li reclama tota l'oposició, des de Ciutadans a En Comú Podem, passant per PSC i PP. El president del Parlament té el rellotge del temps, una cosa molt important en aquests moments, i l'autonomia per imposar el maneig de la situació, tota una novetat en els últims anys on les decisions s'havien consensuat a la Mesa del Parlament entre les tres formacions independentistes, encara que la CUP estigués fora d'ella.

La jornada del Parlament va tenir el seu colofó entrada la nit a Brussel·les amb un discurs del president Puigdemont apel·lant a la unitat com la gran arma del moviment independentista i la necessitat de no perdre-la davant de l'embat dels temps que vindran. I una pulla a Esquerra, a la qual, sense anomenar-la, va recriminar que pensés que s'aixecaria el 155 "complint com a alumnes avantatjats la doctrina del 155". "Això és una gran falta de realisme. El realisme és el 21-D". Era el punt i seguit a una agra jornada al món independentista que es mou, com es va veure en el Parc de la Ciutadella, entre el desconcert i l'enuig. Per a uns, més del primer que el segon, i per a d'altres, al revés. Això sí, de contents amb l'espectacle ofert no semblava que n'hi hagués molts.