De vegades, una imatge ens apropa més que qualsevol altra cosa al passat que crèiem superat i que no sabem gaire bé com se'ns ha colat fins al menjador de casa. Aquesta ultradreta que s'exhibeix a cor què vols per l'espai públic, arrasa amb la nostra llengua i desnacionalitza el nostre país portant-nos al túnel del temps de la nostra història més recent. Els autobusos de Madrid circulant pels carrers de la capital espanyola amb un impactant i visible anunci amb el següent lema: "Por José Antonio, Vota FE de las JONS, la Falange" i el característic símbol del jou i les fletxes és un retorn a l'Espanya en blanc i negre en el que és polític i mediàticament una de les capitals d'Europa més ultres del nostre entorn. Perquè no és que Madrid sigui avui de dretes, és que s'ha allunyat de la dreta europea per caure sovint en una actitud autoritària i massa perillosa per a la convivència.

Fa uns dies sabíem que la Junta Electoral Central havia declarat no tenir competències, davant d'una consulta d'RTVE, per suspendre una propaganda electoral per presumpte contingut delictiu i, en conseqüència, havia d'emetre un anunci de la Falange que inclou el Cara al Sol durant la campanya electoral. La mateixa JEC que ha enfangat tot el que ha volgut quan ha hagut de pronunciar-se sobre situacions que afectaven partits independentistes. Llavors sí que ha tingut o s'ha atribuït totes les competències imaginables en una actitud incomprensible però que ningú no va discutir. Exemples n'hi ha a cabassos: des de prohibir la candidatura de Puigdemont a les eleccions europees o el cessament del president Quim Torra com a diputat inhabilitant-lo després que fos condemnat per penjar una pancarta. Aquests últims dies, les Juntes Electorals de Zona (JEZ) han obligat una trentena d'ajuntaments a retirar estelades i tota simbologia independentista d'edificis i espais públics. En fi, costa d'entendre, o potser no, que per a una cançó com el Cara al Sol es tregui les puces de sobre i per a qüestions de molt calat polític, la JEC es posi al capdavant amb actitud ferma i decidida.

Aquesta Espanya del Cara al Sol és a tocar i, com s'està veient al País Valencià i les Illes Balears amb els governs autonòmics que s'han format, hi haurà un procés de desmuntatge del marc lingüístic i cultural català. Adquiriran carta de naturalesa situacions que ja s'estan vivint i que afecten el model educatiu i l'escola en català. Els jutges fa temps que estan en aquesta batalla i periòdicament coneixem sentències en les quals s'insta les escoles catalanes a fer més classes en castellà. Aquest dimarts 18 de juliol n'hem conegut una de nova del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què s'insisteix que el model lingüístic establert en la nova normativa de la Conselleria d'Educació —el Decret Llei 6/22 i la Llei 8/22— és inconstitucional per oposició al model de conjunció lingüística, en vigor a l'estat espanyol.

És només un preludi d'un perillós retorn al passat en què caldrà defensar coses que hem donat per segures des de l'inici de la Transició i que ara seran qüestionades per un estat centralista que camina amb pas ferm i decidit cap a la voladura de l'estat autonòmic tal com l'hem conegut. José María Aznar va fer el primer pas de rosca en el seu segon mandat, el de la majoria absoluta. En part, per rescabalar-se de les cessions a Jordi Pujol i el nacionalisme català de 1996 i també perquè el de Valladolid tenia una idea d'Espanya més semblant al centralisme francès que al model dels lands d'Alemanya. Aquella Espanya va perdre el poder amb Zapatero i amb Sánchez i el va recuperar amb Rajoy però més enllà dels canvis de govern i del tarannà d'uns i d'altres es va rearmar i es va apoderar ideològicament del relat amb el perniciós factor Ciutadans i aquell tiquet d'Albert Rivera i Inés Arrimadas, avui políticament ambdós desapareguts.

Llàstima que en aquesta campanya electoral tan avorrida, les cartes semblen estar donades des de fa molts mesos i només complim aparentment un mer tràmit d'arribar com puguem al dia 23 de juliol. Potser, la veritable campanya de preservar la identitat i les arrels no s'iniciarà fins al 24 perquè, com diu el refrany, només es recorda de Santa Bàrbara quan trona. I ara som en temps de sequera persistent i d'una calor insuportable.