Quim Torra s'asseurà aquest dilluns al banc dels acusats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li havia ordenat retirar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat en la qual es demanava la llibertat dels presos polítics. La justícia espanyola i la Fiscalia proven així d'escometre el president de la Generalitat i apartar-lo del càrrec, cap diferència amb el que han fet amb els seus dos antecessors, Artur Mas i Carles Puigdemont. Hi ha, tanmateix, una diferència d'escala amb situacions pretèrites: Mas i Puigdemont eren formalment expresidents quan l'aparell judicial es va posar en marxa en contra seu i, en aquest cas, es tracta d'un president al capdavant de la Generalitat qui pot ser inhabilitat en una causa que traspua per tot arreu motivacions polítiques i persecució de la primera autoritat de Catalunya, ja que la pancarta col·locada al balcó de la Generalitat indueix directament la llibertat d'expressió.

Torra ja ha avançat que està molt lluny de defensar-se aquest dilluns de la seva actuació i que aprofitarà el judici per acusar l'Estat i defensar els drets i llibertats dels catalans com a president de Catalunya que és. Té, en aquesta direcció, un llarg camí a recórrer que no li servirà per reduir la condemna que se li demana, però sí que situarà la justícia en una disjuntiva si més no desagradable: la defensa de la dignitat de la presidència de la Generalitat contra vent i marea, cosa que ha de ser difícil d'entendre per als que no se senten interpel·lats per la llarga història de Catalunya i dels seus presidents que en els últims cent anys han patit presó, exili, persecució judicial i fins i tot l'afusellament de Lluís Companys. Massa passat sobre l'esquena de Torra per desaprofitar el judici.

El president Torra va arribar al càrrec en unes condicions polítiques excepcionals, com són les de l'exili o la presó de l'anterior govern. Com el personatge de ficció Tom Kirkman, un membre poc rellevant del gabinet dels Estats Units en la sèrie de televisió Sucesor designado, Torra va assumir la presidència de Catalunya sense cap experiència política i amb massa enemics en contra seu. Fins i tot els diaris catalans que han anat contra ell des del primer dia ara han fet un pas més enllà i demanen reiteradament la seva dimissió per resoldre els seus problemes interns. El judici acabarà servint per a una cosa més: que el Tribunal Suprem, que és on acabarà la causa, tingui la capacitat, a la pràctica, de decidir el calendari electoral a Catalunya.

Les desavinences del món independentista fan molt difícil que hi hagi un consens per designar un nou president en substitució de Quim Torra si arriba a ser inhabilitat. Tot apunta, en tot cas i arribat a aquest supòsit, que es precipiti llavors la convocatòria electoral. Seria així la segona vegada que una convocatòria electoral a Catalunya no fos realitzada pel president de la Generalitat, una prerrogativa que ja va perdre Carles Puigdemont el 2017 quan va ser desposseït del càrrec i Mariano Rajoy va assumir, a la pràctica, les atribucions del president català.

Per tot això, el judici és una jugada a moltes bandes que el que persegueix és privar Catalunya del més mínim poder i situar el seu màxim representant sense cap marge per fer-se digne substitut del càrrec de 131 president de la Generalitat.